Mails per a Hipàtia

Com que el Centre Europeu de Periodisme té la seua seu a Maastricht des de fa ben bé quinze anys que vinc amb regularitat a aquesta ciutat de Limburg. En conec els seus racons i espais amb una certa familiaritat, car sempre trobes un moment o un altre per a passejar-la una estona. Ahir, però, vaig fer un descobriment sensacions a deu metres del primer hotel on em vaig allotjar.

La primer vegada que vaig venir a Maastricht vaig dormir en un hotel que té al davant una pizzeria, Quattro Mori, que llueix una bandera sarda a fora, com el nom ja indica. A aquest restaurant no hi havia entrat mai, però.  Fins ahir. Ahir hi vam dinar i a la taula on em van posar vaig observar que hi havia un plànol de l’Alguer i vins algueresos. Així que no me’n vaig estar de preguntar si ho eren. I em vaig trobar amb una resposta afirmativa, realçada amb la presència destacada de la senyera en una de les sales del restaurant.

L’amo em va explicar que tots els qui hi treballen, excepte un, són algueresos i ens va acomiadar a la porta amb un ‘A mos veure’ que em va traslladar per un segon a la ciutat catalana de Sardenya, malgrat la pluja i el fred.