Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

A Manlleu

La salut encara no se m’acaba d’aclarir tant com voldria, fet que ha provocat que haguera d’anul·lar un dels actes prevists d’aquesta setmana, a Sant Feliu de Guíxols. Ho lamente i em disculpe. Les molèsties se’m fan a vegades difícils de controlar.

Divendres, en canvi, em vaig veure amb cor d’anar a Manlleu. La veritat és que la gent d’Osona va fer un gran esforç venint a buscar-me a Barcelona perquè del que no em veia capaç jo era d’anar, fer la xerrada i tornar. Els ho vaig agrair molt i espere que la xerrada fos interessant per ells.

Formalment era per presentar el llibre ‘Desclassificat:9-N’ però va esdevenir com no podia ser d’una altra manera un debat alegre i punyent sobre el que està passant al nostre país aquests dies. Sobre aquest cop d’estat en marxa per a impedir que es forme un govern independentista, el govern que la ciutadania vam reclamar amb el nostre vot.

Les circumstàncies del moment em van obligar a ser molt contundent. Més que no ho sóc de normal. No m’hi vaig sentir gaire còmode en fer-ho però em vaig defensar amb ungles i dents.

Molta gent em va fer referència a l’editorial de ‘Tremolen les cames’ i em va obligar a concentrar el foc, a explicar-me molt millor què volia dir. Els ho vaig explicar i vaig explicar també que aquests editorials són els que menys m’agraden de fer. Ja ho sé que són els que tenen més impacte però per a mi són hores de suor i sang –n’arribe a fer tres o quatre de diferents abans de lliurar el definitiu a la lectura pública. I mai em sent còmode havent-me de posar contra una part dels meus.

(Per cert que Jordi Vendrell era de Manlleu i per sort vaig tenir un moment per recordar-lo. Com xalaria avui!)

 


  1. Bon dia, Vicent,

    Desitjo que et recuperis ben aviat. Aprofito per agrair-te, i molt, tots els articles i xerrades que fas. Al matí, sempre que puc, una de les primeres coses que faig és llegir el teu editorial.

    Molt cordialment,
    Francesc Planas

  2. Som nosaltres, la gent de Manlleu que t’estem agraïts per l’esforç de venir. Dir-te que va valer la pena perquè certament el teu anàlisis clar i contundent ens va ajudar a entendre una realitat que a vegades es fa difícil de copsar pels que ens movem a peu de carrer.
    Sempre sembla que quan són els polítics que han de fer passos endavant el camí es perd. Després del 9N vàrem perdre uns mesos en la disputa de si els partits independentistes havien d’anar junts o separats, per acabar anant junts tal com el sentit comú i la voluntat de molta gent demanava (llista única era la proposta inicial de l´ANC entre d’altres), la CUP se’n va desmarcar, però cal dir que la CUP eren els únics que s’havien quedat asseguts a la taula en moments de negociacions ben complicats: per tant, res a dir.
    Però ara, certament, la CUP sembla enrocada en un punt on el més important és mantenir la seva puresa ideològica, la seva coherència que tenir en compte la relació de vots a l’hora de negociar o fer un pas endavant perquè el procés avanci.
    D’una forma o una altra s’acabarà desencallant, però altre cop haurem perdut temps i esforços. Malgrat tot continuarem treballant per un país lliure i independent perquè l’alternativa és el no-res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.