A Gràcia, hores després de l’acord, hores abans del Romeva
Presentació la vesprada de dimarts del llibre al bar del Tradicionàrius a Gràcia. Ple de gom a gom. I entusiasmat. Feia unes hores només de l’anunci del pacte i la sensació, les vibracions, eren totes unes altres. No tinc clar encara si això era perquè és Gràcia o si era perquè l’acord, efectivament, ho ha reactivat tot. I això que encara no sabíem la configuració del pòquer de la candidatura per Barcelona, que arribaria unes hores després tot just.
La conversa, la tertúlia, va ser molt animada i efectivament em va semblar que ja s’havien esvaït totes o la majoria de les pors de la gent. A voltes un gest té un efecte balsàmic molt difícil d’avaluar en termes polítics però d’una enorme contundència. És el que ha passat aquesta setmana. Allà on en xerrades anteriors detectaves dubtes en aquesta tot eren certeses i els qui encara expressaven algun dubte la veritat és que es deixaven convèncer molt fàcil.
Després encara vam sopar al voltant d’una taula enorme, amb aquella sensació que queda poc temps però que el més difícil és fet. Tornen els somriures i això és el millor que ens podria passar.
(M’arriba el vídeo, que l’ha fet l’Assemblea. Ací el teniu).