Mails per a Hipàtia

Dijous presentació del llibre a Flaça. En una sala precisa, gran que s’omple de bat a bat. Em diuen que els dijous normalment s’hi fa ball però que l’han suspès per fer la xerrada. Lògicament comence demanant perdó per trencar una costum sembla que molt assentada. Explique que jo balle molt malament i que per tant preferisc xerrar.

El debat és mogut. S’ha votat al parlament i tres diputats socialistes han decidit que no podien seguir per més temps amb la proposta de Navarro. Hi ha indignació molt poc continguda. Se m’acosten diverses persones que es defineixen com a socialistes i que avisen que el PSC ‘serà extraparlamentari’ a Girona en les pròximes eleccions. Hi ha qui em narra en primera persona la conversa, molt forta, entre un dels tres i Pere Navarro. Hi era present.

Sempre dic que aquestes converses són un gran aliment informatiu per a mi. Sempre faig deu minuts de xerrada i una hora llarga de conversa. Per les preguntes i els comentaris veig el pols d’una part del país i el que es respira a Flaça és molta confiança i més il·lusió encara. Me’n vaig content. Refermat en que anem bé.