Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Viatge llampec a Brussel·les, anar i tornar com qui diu -no hi he passat ni vint-i-quatre hores. Tots aquests anys hi he estat anant molt, tant pel meu càrrec al capdavant de l’European Journalism Center com pel fet que una part important de la vida política catalana s’hi ha transportat.

Ara prevec que això s’anirà acabant. A l’exili, amb la llei d’amnistia, sembla que li queda poc i jo deixaré la presidència del centre aquest hivern, després dels reglamentaris vuit anys. De manera que espere no tornar a venir tres o quatre voltes a l’any com tots aquests darrers anys he fet -de vegades més i tot.

Per això em prenc aquest viatge gairebé com un comiat. Amb els anys m’he acostumat a anar sempre al mateix hotel, a visitar sempre la mateixa llibreria, a dinar sempre en el mateix restaurant, a pujar a l’aeroport en el mateix tren, a fer llargues caminades dins la terminal aprofitant el temps d’espera. Són rutines, rutines brussel·lenques, a les quals m’hauré de deixar d’acostumar. Alguna, la dels llibres, em costarà…