Massa tard
Publicat el 19 de febrer de 2008 per vicent
Un bon amic m’ha portat un exemplar del llibre "Fidel Castro. Pàtria o Mort Vencerem". Es tracta d’un recull de discursos del líder cubà que jo vaig traduir al català i es va publicar el 1984. Ho fa avui que Castro ha anunciat, massa tard, que es retira.
Aquell llibre em va divertir molt perquè per a fer-lo em vaig obligar a llegir moltíssim sobre Fidel però també sobre José Martí. D’allò va néixer una de les meues obsessions frustrades: saber més de Martí era del Grau de València i segurament parlava català encara que ningú no ho ha demostrat això.
Aquell 1984 vaig escriure un pròleg elogiós cap a Fidel però ja vaig criticar fets que em semblaven aleshores i avui em segueixen semblant intolerables, com ara l’existència de presoners polítics o la persecució dels homosexuals. Vint-i-quatre anys després, avui, la meua crítica al comandante és molt més dura i el pròleg que faria avui dubte que fos elogiós. Castro va perdre ja fa molts anys l’oportunitat de preservar tot el que ha tingut de bo la revolució apartant-se ell del poder o promovent una democratització que no té perquè ser incompatible amb els avenços socials indubtables que el règim va aconseguir en el seu moment. No va saber anar-se’n quan tocava i per desgràcia el balanç del seu pas pel poder tindrà clarobscurs massa contrastats. Una autèntica pena.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Amb tots els pros i els contres…. però aquells que lluiten tota la vida, segueixen sent els imprescindibles.
No crec que sigui ni massa tard ni massa aviat. Les coses passen quan han de passar. Pots dir què hauria guanyat Cuba amb una retirada anterior de Fidel? No ho podem saber. En tot cas quan es parla de la revolució cubana molts dónen per fet que a Cuba no hi ha democràcia. I aquest és un gran error i una ingerència innacceptable en els assumptes interns d’un país. Cada estat es dota del sistema de democràcia que li sembla més apropiat. I Cuba té un sistema de democràcia diferent al que impera a Occident però no per això és menys legítim. Té molts defectes, segur, però també aspectes molt avançats que cal no ignorar. Una altra cosa és el mite dels presos polítics i la repressió dels homosexuals. Cap dels dos és cert. En fi, podríem estar parlant del tema hores i dies. Però agradi més o menys Fidel continua sent un referent. I no només per a vells nostàlgics sinó per a sectors molt amplis de joves de tot el món. El castrisme, potser no en aquest nom, és més vigent que mai. L’emergència a Amèrica Llatina de moviments populars com el bolivarisme en són clars exemples. Qui cregui que amb la retirada de Fidel les coses canviaran molt s’equivoca. I sí, canvien, serà per aprofundir en la revolució no per enderrocar-la. Com bé deia el jove que l’altre deia preguntava a Ricardo Alarcón per què no podien vaitjar a l’estranger. Aquell que alguns mitjans de comunicació de fora van publicar, falsejant la realitat, que havia estat detingut. Viva Fidel! Patria o Muerte! Vencermos!
que era nascut al carrer de la tapineria. Prop de la plaça del miracle del mocadoret. A tocar de la Plaça Redona. Com és el meu barri me’n recorde. En aquell magnífic article esbossaves les implicacions nostrades en aquella illa del Carib. També els segrestos de fills de llauradors que eren arrancats de la seua família, per l’exèrcit español, i encabits directament en una contesa que ni els anava ni els venia. Degut a que no podien pagar el "delme" per a poder defugir tal felonia. També de la dificultats de l’exèrcit español amb aquells valencians no entenien l’español. També dels dubtes i divergències en la presa de partit dels nostres empresaris indians procubans o procolonials. Pertegàs, Bacardit, Barceló,…..i un llarg etc.
PS: i una gran frase que feia, més o menys, així:
"Un segle abans de 1898, els cubans ja cridaven pels carrers que la llibertat era a tocar de la porta. Sempre acaba arribant"
Cordialment.
Les transicions democràtiques pacífiques és fan tutelades per mantindre unes minímes quotes de poder mediatic per a continuar manant en l’ombra.
O tal vegada per no convertir-les en una revenja o vendetta violenta a l’americana.l
Doncs en sembla que la terminològia més ajustada seria la valenciana, com diria el mateix José Martí en cas de parlar en valencià