Record
Publicat el 13 de gener de 2008 per vicent
De sobte una cara et recorda algú que no saps qui és. Però que el teu cervell intenta recuperar. La forma de les celles o la barbeta, els ulls, alguna cosa et porta un record distant, que no saps a qui adscriure. I passen els segons i te n’adones que no ho sabràs. Hi ha qui opina que la memòria s’esborra per no acumular massa dades inútils. Però aquella, aquella concreta que no et ve al cap, qui ha decidit que és inútil?
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Hi ha gent que en aquests casos dissimulen, els pareix terrible no recordar el nom d’aquella persona i passen una mala estona que, segons com, es pot allargar força. Jo, en aquests casos, dic: "Hola, sóc en tal, no sé si te’n recordes…" (i aquí l’altre/a diu: "I tant!") "…i ara mateix no recordo com et dius." I tan tranquil. No he trobat mai ningú a qui li hagi semblat malament aquesta claredat. Al revés, sovint m’han donat les gràcies per la franquesa i m’han reconegut que tenien el meu nom a la punta de la llengua, però que no se’n recordaven, encara que d’esma havien dit que sí.
això et passa sovint no?