El valor de protestar

L’enyorat Pedrolo afirmava que cal protestar sempre, fins i tot quan saps que no val per a res. Avui s’ha tornat a demostrar el valor de la protesta. Quan el PP va tancar La Carrasqueta i moltíssima gent vam tenir la sensació que el govern del Principat no faria res per a mantenir la normalitat dels quatre canals de la Corporació en territori valencià, el desànim va ser immens. 


Ens vam manifestar al carrer, vam escriure, vam protestar però reconec que amb una convicció més aviat de símbol i de resistència. Des d’Acció Cultural, però, no es va tirar ni durant un segon la tovalla a terra i avui va i resulta que el jutge de Castelló nega a la Generalitat el tancament del Bartolo i això obre una via de permanència de la TV3 al País Valencià basada en la inconsistència jurídica de les accions del govern. 

Reconec que no m’ho esperava i per això expresse de forma pública la meua admiració per aquells pocs que ni el pitjor moment, ni amb les pressions més directes en contra seua, van acceptar donar el joc per perdut. Hi ha partida i això només ja és una gran novetat! 

3 pensaments a “El valor de protestar

  1. Bé, això sembla una bona notícia que espero que tingui continuïtat. Ara cal fer una esforç més gran encara. Si alguna cosa he après al llarg dels anys és que cal lluitar molt per defensar els teus drets i per a aconseguir fites importants. Si un mateix baixa la guàrdia, és derrotista i pensa que no val la pena queixar-se ni demanar res; és això el que aconseguirà, res.
    No hem resistit tant segles per desanimar-nos ara.

  2. Encara que tanquesen el Bartolo, n’hi hauria. Allò que dic allò dels seixantistes…. fills de Sartre, Brel, ……i en darrera instància d’Unamuno (amb perdó) sempre tan tràgics.

    He desat al Joan Vila un comentari. per si no ho saps es despengen en barrerna una colla d’articles contrta l’Eliseu des de El Punt. No ja dels Franch, Nadal, etc de la tercera via i Bloc,…sinó des de sector d’antics col·laboradors com ara J.L. Pitarch, que em fa (tornar a) pensar que es reviscola la idea urbana contra les comarques. Tan perjudicial en temps remots dels 70 i 80. 
    Guaita , també, la intervenció de Toni Mollà d’ahir a Ca Revolta. Clica ací 
    Toni diu valencià, però és "total", per a tots els valencianoparlants, de Salses a Guardamar, i més……..enllà.
    PS: l’afer de l’edifici d’El Siglo dóna fe d’on ens "movem" a les ciutats. Amb els coltells entre les dents.
     Cordialment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *