Camaleó. El guió.

Em diuen que aquesta nit TVE2, només al Principat, emet el famós programa de la sèrie "Camaleó" on es va falsejar un informatiu. Em faria gràcia que fos així ja que jo en vaig ser el guionista de la part periodística del programa i fa moltíssims anys que no l’he vist. Des de les facultats de periodisme sovint hi ha qui em pregunta perquès i coms d’aquella emissió que va resultar tan especial i jo els detalls ja els he oblidat. A veure si a la nit és veritat que el fan i el puc repescar.


"Camaleó" era una sèrie molt interessant, obra de Manel Delgado i Miguel Angel Martín, que consistia en una crítica setmanal als formats televisius. És a dir que una setmana parodiava una comèdia, una altra un concurs, una altra no sé què …i una un informatiu.

El programa es va emetre l’any 1991. Tot just havia passat la guerra del Golf on havien aparegut en l’escena televisiva els famosos experts que ens atabalaven amb coneixements enciclopèdics de vegades dubtosos sobre qualsevol cosa i que sabien de tot. Delgado i el seu equip van proposar criticar aquest model d’informatius i d’acord amb la redacció vam elaborar una falsa notícia que ens serviria per a descriure i desenmascarar aquest estil de telenotícies.

Com que jo aleshores treballava molt l’URSS i estava molt al corrent de tot el que hi passava, els guionistes del programa em van demanar que redactara com seria un possible cop d’estat a l’URSS per a servir de base a l’emissió. Ens hi vam posar i vam acabar dissenyant un informatiu sencer amb tot de paranys. Per exemple connectàvem amb la CNN però just en el moment que el portaveu de la Casa Blanca acabava el que semblava un discurs greu. No deia res identificable però després li enganxàvem un parell de segons d’un presentador de la CNN començant a dir alguna cosa sobre l’URSS i el Pitu Abril (presentador de l’informatiu real i també del de Camaló) posant cara de desconcertat i la tensió escènica resultava d’una efectivitat enorme. Més tard entrava Quim Guzman amb cara d’atrafegat i fent d’expert, amb una regidora posant-li encara el micro o connectaven amb mi mateix, fent veure que estava a Moscou, per a fer una connexió en directe que es penjava en el moment més interessant, gràcies a l’acció del meu propi dit que tallava el telèfon quan deia el guió provocant un cim d’intriga digne d’un film d’Alfred Hitchkock. També apareixien imatges velles de moviments de tropes a Armènia o de Gorbatxov en una tensa conversa al carrer amb Lituània, decorades amb un fals rètol de la CNN com si les hagueren gravat feia uns minuts. I es tancava el programa amb una imatge esfereidora de Gorbatxov en una situació molt violenta, semblava que éssent forçat a entrar a un cotxe. Aquella imatge en realitat l’havia fet de manera extraordinària un càmera de TVE (lamente no recordar el seu nom) a l’Estadi Olímpic de Barcelona, durant una visita de Gorbatxov mateix. Movent la càmera de forma brusca i desenfocant-la havia aconseguit que una entrada a un cotxe comfortable i natural esdevinguera un segrestament.

Tothom, conscient del que feia, va fer un treball extraordinari, cuidat fins al darrer detall. El programa havia estat gravat dies abans de l’emissió però el Pitu Abril, per exemple, va usar la mateixa roba el dia de l’emissió en l’informatiu normal ja que l’emissió del "Camaleó" era tot just deu minuts després d’emetre’s l’informatiu de veritat. Jo, que treballava a TVE en aquella època, vaig fer de corresponsal a Moscou, posant la meua veu, però per alguna raó que no puc recordar quina era, em van canviar el nom posant-me Vicent Arnau amb la foto d’un dels tècnics de la casa.

No havia de passar res perquè als diaris aquell matí s’explicava que s’emetria un informatiu de ficció i un rètol claríssim al principi i al final de l’emissió deixava clar que era ficció allò que els espectadors estaven mirant. El que es volia, el que buscava l’equip de Manel Delgado i nosaltres vam ajudar a fer, era demostrar com es podia crear un clima de tensió només amb pedaços minúscul de realitat intercalats i presentants de la forma adequada. 

Però, per a sorpresa de tots, es va enfonsar el cel. Als pocs minuts de començar l’emissió, i malgrat els advertiments, hi va haver algunes ràdios, entre elles alguna molt important, que van rebotar la història i es van dedicar a explicar als seus oients que hi havia en marxa un cop d’estat a Rússia. I recorde que vaig viure amb horror que allò passara: no sabia si ho havíem encertat tant que efectivament el cop d’estat no només es feia tal i com nosaltres ho havíem previst sinó que es feia fins i tot el dia que havíem previst per a l’emissió o si teníem un problema greu -que és el que teníem.

Encara avui no entenc com tantes redaccions van creure’s la història. L’Àngels Barceló em va explicar que a TV3 van estar a punt de soltar-ho també però que ella va fer la pregunta elemental: "com és que això ho sap Sant Cugat i no ho sap la CNN?". Sembla que va haver un text escrit a la seua taula durant tota l’emissió del Telenotícies però per sort no el van llegir. En canvi l’ambaixada soviètica es va emprenyar d’allò més. El meu guió explicava al detall com seria un colp d’estat a l’URSS, nomenant generals implicats i tot, i això els va molestar profundament -tot i que sabien de sobres que aquells eren generals colpistes. TVE, i si no ho recorde malament el govern espanyol també, van haver de demanar disculpes, el cap de programes, en Mainat, el van fer dimitir, el Pitu Abril es va passar unes setmanes sense presentar l’informatiu de veritat i jo no vaig tornar a parlar sobre l’URSS en la tele, entre altres repercusions.

El cas és, però, que uns mesos després va haver el colp de veritat i el tros que va ser públic era el mateix que nosaltres havíem descrit. Per sort aquella revolta va fracassar i mai no podrem saber si el meu guió era encertat del tot o no. Que preferisc que siga així.

He de dir, finalment, que personalment estic orgullós d’haver participat en aquest experiment. Alguna gent ho ha desqualificat durant anys dient que posava en risc la credibilitat de la professió. Jo pense en canvi que el que feia era aclarir els mecanismes del periodisme i posar de relleu els seus perills. Això en el guió però sobretot en el que no era el guió. Perquè ningú de nosaltres esperava que altres mitjans s’ho cregueren i que, sense pensar-s’ho ni un segon ni comprovar enlloc més res més, es posaren a donar com a pròpia una notícia …falsa

PD. Han fet el programa i és millor encara. De fet és un reportatge que combina imatges del fals informatiu amb unes declaracions del Miguel Angel, que està molt bé que recupere el seu paper ja que s’ho va passar molt malament després de la crisi. I he recordat coses que havia oblidat com ara que la Núria Ribó a la fi sí que hi va participar (la meua memòria em fallava al respecte)  o que en una de les ràdios que va "picar" el presentador va dir que tenia a les mans un teletip de Reuters que confirmava el cop, perquè en el nostre muntatge afirmàvem tenir-lo i ell no podia ser menys. Supose que algú ho haurà gravat això i ens ho trobarem aviat penjat a la xarxa…



3 pensaments a “Camaleó. El guió.

  1. Hola, nesecito aquest prgrma, aqui diu q possiblement algu l’hagi gravat, pero no hi ha manera de trobar-lo en lloc. Si algú sap on trobar-lo demanu si us plau q m´ho digueu o si hi ha una copia en video jo tinc la possibilitat de pasar-ho a format digital, trobu q aquest programa hauria destar a lavast de tothom. Es un treball, molt bo i nomes he tingut la posiblilitat de veure reportatges sobre el programa, pero nessecito veurel integre. Gracies

  2. Gràcies per esmentar-ho. Jo no ho recordava.
    Però veig que en Mainat, per les bones o per les dolentes, el van fer dimitir.

    Com ara el Bolaño. Per les bones i per les dolentes, el feliciten pel seu "estil" amenaçant contrastat.  I no el fan dimitir, li donaran encara la Creu de Sant Jordi i Sant Ferran.

  3. La pitjor sensació de l’assumpte és la de com hi van caure emisores de ràdio i algun diari "dels principals" que va haver de canviar corre cuita els titulars. Com més en evidència van quedar, més exigien després els caps dels responsables. Va quedar clara llavors, com tantes vegades, la nula contrastació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *