De matinada
Publicat el 21 de novembre de 2007 per vicent
Hi ha dies, hauria de dir nits?, que em passa. A les tantes i quart m’assec a la cadira, pose el peus sobre el tamboret i comence a fer tot allò que no he pogut fer el dia de feina. Incloses, sobretot, les respostes als correus més personals, els dels amics, coneguts i saludats. I després sempre em queda la recança que aquest correus els conteste massa secs i directes, de vegades amb monosílabs estrictes. Les presses per tancar els ulls, el cansament, una certa mandra, les ganes de fer baixar el numeret aquest pesat que t’indica quants correus hi ha a la bústia d’entrada: tot suma. Però, clar, qui els rep no té perquè ser conscient de la meua circumstància. Sort que ben sovint són amics i ja decodifiquen ells…
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
Si, de vegades no donem abast!
Encara que molt sovint penso en la dita aquella de que per la vida es perd la vida, i no m’agrada.
El sentiment esdeve agredolc pero llavors penses que es millor no posar-hi ferro i que com tu ben dius la gent ja decodifica. 🙂
Crònica des d’El Caire, Egipte! Passa’t pel bloc. Una abraçada catalana