Puyal a Alcoi

Sempre m’agrada sentir el Barça escoltant Puyal. Com passa amb tots els grans periodistes hi ha qui el qüestiona però jo en sóc fidel i no me’n canse. M’agrada Puyal, m’agrada aquesta manera que té d’anar més enllà del futbol i de fer-nos volar pel món de la cultura, dels detalls, de la societat, sense abandonar mai el baló. M’agrada la seua ràdio i hi ha dies, partits, que els recorde a través de Puyal, els seus crits, les seues metàfores, els seus anàlisis. Alguns els recorde molt especialment: un partit al camp del Chelsea (el que es veu en la fotografia) on es podia escoltar per ràdio la retransmissió de’n Puyal, que aquella nit s’ho va passar molt malament. O aquelles vesprades finals del Dream Team al Camp tots pendents de la ràdio. O el dia que es va morir el Pare Batllori, que Puyal va ser capaç d’aturar la retransmissió per a explicar-li al país que se n’havia anat un gran home…

Però pocs dies he escoltat amb més gust la transmissió del Puyal que aquesta nit, especialment quan després del partit un nombre important de gent se li ha acostat a expressar-li un afecte que, segons que m’ha semblat copsar en la retransmissió, el corprenia. Afecte que era per ell, per Catalunya Ràdio, pel país, per la llengua. Tot just acabat el partit hi ha hagut uns minuts, llargs, molt bonics, on la ràdio ha sabut ensenyar sense intermediaris aquella part notable del País Valencià que la trama institucional amaga o intenta amagar amb tanta perseverància com duresa i agressivitat. He dit la ràdio i hauria d’haver dit en Puyal perquè ha estat la seua sensibilitat la que ha obert aquesta finestra emocionant que tanta gent hem seguit intentant respirar el mínim possible per a no trencar l’encanteri.

Els camps valencians, com ho és el meu país, són molt diferents: Mestalla és un camp captiu de l’extrema dreta, el camp del Llevant barreja tendències i al del Vila-real el predomini de l’estil diguem-ne català és evident. A Alcoi, però, pel que hem escoltat aquesta nit, el país amagat s’ha fet corpori de sobte i se n’ha aprofitat de Joaquim Maria Puyal per a envair unes ones que li són massa tancades els dies de cada dia. Ací i allà. Per la censura dels uns i el desinterès dels altres.

“Aquesta nit tot són documents sonors” ha dit en Puyal a la fi de la tranmissió. Sí, admirat Joaquim Maria i tant! I sort que hem tingut de viure-ho de la teua mà.

7 pensaments a “Puyal a Alcoi

  1. Però sóc del València, i crec que sí, que Mestalla està captiu de l’extrema dreta valenciana. Això no vol dir que tot el camp siga d’aquesta corda, però és la dominant amb glorioses excepcions. Una cosa diferent és el que passa entre els aficionats que no anem al camp, però clar com que no hi anem, no se’ns sent. Mestalla és un altre lloc del Cap i Casal que cal recuperar de la captivitat, però és que n’hi ha tants…

  2. Me pareix un insult que es repetisquen tòpics i mentides sobre el València CF. És el major club valencià, i el més representatiu de la societat valenciana. Per tant, l’afició del València és plural i té elements d’extrema-dreta (que també estan presents en la nostra societat) però també gent de tot tipus (ecologistes, de dretes, de centre, d’esquerres, anarquistes, comunistes, liberals…).

    A Mestalla es va xiular a Oleguer, però crec que també li van xiular a Alcoi, o no? I a Vila-Real, amb això de l’estil català.. ja explicaràs que vols dir…

    Vinga, salut, Amunt València i Visca el País Valencià!

  3. Normalment escolto en Joaquim Mª, ja desde Radio Barcelona i seguint-lo a Catradio, amb uns Bos Equips , d’on han sortit Grans Professionals.                            Al marge de ser CATALA- Gracienc, he estat diferents anys a les Comarques d’Alcoi, Carrasqueta… en concret a Castalla i em vaig emocionar al sentir als Nostres Conciutadans Valencians fen-se escoltar, ja que tenen molt poques oportunitats, per fer-ho, o be per ACPV, o quan al Equip de Catradio o TV3, se li perd la gorra (que per cert,son Molt poques vegades). Germans penseu que encara que teniu molta pressio molts, per aci, pensem amb Vosaltres amb els de Ibi,Onil, Biar, Tibi, Castalla  … i per descontat per la " Petita Catalunya" ,qu’es ALCOI, amb els Moros i Cristians . . 

    A veure si el Esport ens ajuda a acostar-nos, amb las Nostres Costums, Cultura . . .  Penseu que teniu Gent Molt Competent com es el Eliseu o en Partal i molta gent que lluita en l’ombra. Espero que torni a Catradio la Rita Marzoa, que amb la Pepa … ens ajuntan donan-nos a coneixer i NO OBLIDAR , QUI  SOM  !!!!  SALUT  i  FORÇA .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *