Vinga!
Ahir vaig participar en l’assaig de la ViaCatalana al seu pas per la carretera de Sants. Milers de persones ens hi vam posar i vam fer tot el que haurem de fer el dia onze, per tal que els organitzadors comprovaren el funcionament del projecte en real. Abans em van demanar de parlar a la plaça, cosa que vaig fer en companyia de la Núria Feliu. Anar amb la Núria per Sants és un autèntic espectacle. Tothom l’atura i la saluda. Tothom! Tants i tants anys de feina supose que acaben fent impacte però la veritat és un goig veure quina estima tan gran li té la gent del seu barri.
Els organitzadors finalment em van fer formar a prop seu, ella amb l’estelada, donant les mans a l’Ernest Maragall i al regidor de districte Jordi Martí. Entre els uns i els altres, qui ho anava a dir fa pocs anys!, doncs. I el que és més important, amb tothom.
En acabar vam anar a sopar al Terra d’Escudella i com faig sempre vaig intentar averiguar més sobre la gent que porta l’extraordinària assemblea independentista de Sants-Montjuïc. I vaig entendre coses. Tenia al costat una dona impressionant que havia treballat des del franquisme en tot de moviments ciutadans i associatius, veïnals, escolars, feministes. Una dona que em va relatar manifestacions davant els grisos a cavall a la Plaça Espanya i visites a la presó Model. Davant seu un ex-militant sindicalista del PSUC i al seu costat una interessantíssima ex-militant de la CNT d’Arts Gràfiques, de les que van patir el cas Scala. I un jove psicòleg que em feia preguntes molt interessants que jo no sabia contestar. I la Núria Feliu… Aquell ecosistema era la prova evident, feta persones, de perquè aquest moviment és tan poderós i té tant d’impacte.
Així que Vinga! fora la mandra estiuenca que aquest curs és el definitiu.