L’Olor a Garrofa mil anys després
Publicat el 14 d'abril de 2007 per vicent
Una versió molt recent de l’Olor a Garrofa de Remigi Palmero. Una cançó mitològica i un músic imprescindible recuperats trenta anys (semblen mil anys) després. Amb una clatellada al model de ciutat del PP com a propina. A gaudir-ne, que paga la pena.
Publicat dins de Músiques | Deixa un comentari
Al País Valencià t’assabentes de les coses pel tradicional boca orella. En això hem avançat ben poc. Jo vaig tindre la sort d’acudir a la festa de La Cabota i vore l’actuació en directe. El Remigi està millor que mai, més lúcid que mai i més provocador que mai. Dels assistents, un tercera part havíem tingut l’Humitat Relativa com a lp de referència, la resta, ben poca cosa en sabia del músic.
Amb l’olor de la garrofa el teatre del Raval se n’anava avall. En qualsevol País normal el Remigi seria una referència. Ací sols el venerem uns quants desqueferats. Au!
Jo havia d’haver anat a la II Intercomarcal Cabotista, d’on és aquest vídeo, però la cosa es va complicar i no va poder ser. La primera va ser de collons de mico, i va servir per iniciar una xarxa de complicitats impagable. Em va doldre no anar, però la salut a voltes ens juga males passades.
Per cert, el quadre gegant del fons de l’escenari és del mateix autor que el dels angelets del teu passadís.
efectivament, un cantant i músic tan complet i original que el seu entorn desconeix, mentre difon tota classe de músiques fàtues i miserables
quins luxes per a un país tan desagraït!
una abraçada, imprescindible Remigi