La crisi econòmica mundial fa que aquest estiu les vacances siguin més curtes, o més difícils, o impossibles per a molta gent. Jo vull ser optimista, això no durarà sempre, però caldrà buscar formes de passar les nostres vacances sense necessitat de luxes. Jo sempre he estat un treballador modest, al meu restaurant guanyo al voltant de 840 € al mes, visc a un pis compartit amb d’altres persones (un pis normal per a un de sol és caríssim)… Però si haig de divertir-me, sortir per allà o el que sigui, aguditzo l’enginy i trobo maneres de passar-ho bé sense tenir gaire despeses.

L’altre dia, a la meva feina, sentia una companya queixar-se al nostre delegat sindical de què l’empresa, per estalviar diners perquè ara el Juliol hi vénen pocs clients (molts se’n van als seus xalets estiuencs), no fan venir a una persona extra quan jo tinc dies lliures. Ella. hi havia de fer dues feines alhora, al meu lloc i en el seu. Fa un mes, van acomiadar dues persones per això, l’escassetat de feina estival. Tanquem l’Agost per vacances, com tots els anys, però sembla que fins i tot per a un lloc important com aquest, els clients no donen suficients diners per a despeses extres. ¡I això que omplen moltes vegades!

Serà que les despeses sense control de molta gent rica ha portat a gastar fins i tot el que no es té, a endeutar-se… Això és el que passa amb els Bancs, diguem-ne, que si no, ¿perquè a molts països han necessitat l’ajuda dels seus Governs per no tenir fallida? O si, no després de complir-se 40 anys de l’arribada de l’Home a la Lluna, caldria tornar als viatges espacials per trobar de planetes millors i que no estiguin en crisi.

Acabaré parlant d’un tema d’actualitat, la visita d’en Moratinos a Gibraltar, i l’enrenou armat desproporcionadament: sóc partidari del Gibraltar espanyol, potser, però el mètode que defensa el PP i el que va utilitzar en Franco és del tot anacrònic, tant d’anacrònic com la pel·lícula sobre el Dos de Maig que l’Esperanza Aguirre va subvencionar. Caldria preguntar-se perquè els gibraltarenys no hi veuen gens bé ser assimilats per Espanya i sí per la Gran Bretanya. I això que la majoria parlen bé el castellà, i amb accent andalús, com van demostrar diversos Primers Ministres d’allà. ¿Qué els semblen primitius i endarrerits, els espanyols? Perquè ja no es pot pas recórrer a invasions, ni atacs, ni aïllaments ni res.

A més, en Moratinos ha defensat allò de Gibraltar espanyol, però amb educació, no pas amb la prepotència dels senyors del PP i de la ultradreta, que els fa aparèixer com a éssers retardats a Europa, diguem-ne, com el Ferran VII que menjava com un animal i parlava amb la boca plena que hi apareixia en l’excel·lent sèrie televisiva “Napoleó“, amb l’Emperador encarnat per en Christian Clavier.

Si volem que Gibraltar torni a ser espanyol, no serveixen pas les rebequeries imperialistes de la dreta espanyola. Ni tan sols la dreta francesa, sempre acusada de xovinista, no actua així. Els francesos, allà, tractarien de “seduir” els gibraltarenys, no oblidem que són mestres en això. ¿Perquè es creuen que van saber “seduir” Hollywood amb la seva “Nouvelle Vague” cinematogràfica, que va motivar que el cinema americà, en una certa manera, es trobi amb complex d’inferioritat? Perquè saben parlar bé. Imitem els francesos, intentem seduir els gibraltarenys, si cal parlant bé de tot allò que és seu, com a exemple. A la gent, se la conquesta amb l’enginy, igual que hi ha paios que per lligar amb una tia que adora el cinema d’autor, se’n van amb ella a la Filmoteca per veure aquest tipus de cinema (tot i que no els agradi gens, i els avorreixi).

Bones vacances i fins al Setembre.

NOTA FINAL: Opino també el que vaig dir al missatge anterior. Però l’acudit d’en Ferreres és ben clar: el que volen assolir els espanyolistes, no arribaran gens ni mica a allò que desitjen. Quan més xisclen, els gibraltarenys més orgullosos es senten d’ells mateixos.