El llibre del Quim Nadal
L’editor em fa arribar el llibre “Dietari 2003” de Joaquim Nadal. M’agrada devorar dietaris així que m’hi atanse amb ganes. A en Nadal no el conec personalment però per altra gent sé que no és un polític tradicional i d’haver-lo llegit en articles deduïsc que té un bon gruix d’escriptor. Obric a l’atzar i comence a quedar sorprés. Més que un dietari és la trascripció de l’agenda, si és que en gasta. Frases curtes, alguns adjectius excel·lents però molta palla. Hi ha uns pocs detalls polítics curiósos però em deixa pensarós la tranquil·litat amb la qual ell desvetlla fets i opinions d’altres -que supose que els altres esperaven que guardara com a comentaris privats. Hi ha algunes anècdotes que pense que crearan problemes als protagonistes. Els hi fa dir coses que en una xerrada relaxada i tot sopant s’entenen i no tenen cap importància però que posades en negre sobre blanc adquireixen la dimensió d’un excés.
Per exemple trobe l’apunt d’un dinar amb els periodistes Albert Saez i Pere Martí, gent coneguda meua de molts anys, on sembla ser que ells opinen que jo sóc massa radical -parlant al voltant del tema Egunkaria. Més enllà del fet que de radical no se’n pot ser “massa” o “massa poc” (com si estiguérem parlant d’extremista) em sobta que a mi ells no m’han dit mai que em consideren radical. ni són l’estil de gent que crec que vagen dient això alegrement. L’hi van dir de debò? Ho va entendre ell? Se sentiran molestos per la indiscrecció, ara que la veuen publicada en paper? Tant li fa a Quim Nadal que a ells els puga sobtar veure en paper paraules pronunciades en una taula de dinar?
El comentari em deixa fred. Tant m’és. El que em sembla sorprenent és la indiscreció. La de Quim Nadal.
Deu ser la subtil diferència entre "escriure" un llibre i "omplir" un llibre.
d’este. Salvant les distàncies i nivell. Crec que són missatges subliminars.
En ambdós casos és gent molt intel·ligent que adverteix. Res no és gratuït. Tanmateix, vinc observant que, al nostre país, s’està produïnt un fenòmen d’acallar veus d’un cert esbiaix. Curiosament entre gent amiga que aconsella. I hi ha una divergència entre els que volen un vedat per a la llibertat i, anuncien un vetat per a la mateixa.
Potser hi ha una diferència d’obertura d’angular: D’una banda està qui fa el terreny de joc local i és acotat: a España, al Principat, etc. D’altres, que la seua percepció és fractal creixent en compressió global. I això, aquells, no ho acaben o poden pair.
Tot agraint-vos el vostre esforç m’acomiade afectuosament de tu i els teus.
Igual que tot hom du les seues preferències o manies i en algunes qüestions pot semblar tenir una opinió més accentuada que en altres, per què l’accent el pose fora del politicament correcte del pensament unic endogamic de l’Estat.
Podria ser que ho haguessin dit, però en el context on es va dir, la significació era ben diferent.
Quan treus les paraules del context, de l’entonació, de l’expressió que puguis aportar amb els ulls i ho traspasses a un paper, canvies el significat fin i tot.
QUIM NADAL VA SER PROFESSOR MEU D’HISTORIA A LA UAB.
UN DELS PITJORS PROFESSORS QUE HE TINGUT.
ES EL TIPIC HOMENET QUE HA ARRIBAT MOLT MES LLUNY DEL QUE LES SEVES LIMITADES CAPACITATS HAURIEN DE PERMETRE.
ARA EM VE AL CAP UN ALTRE PERSONATGE, TAMBE ANTIC PROFESSOR MEU, QUE PER LA SEVA LIMITADISSIMA CAPACITAT INTEL.LECTUAL MAI HAURIA D’ESTAR ENSENYANT A LA FACULTAT. ES TRACTA DEL TONTAINA DEL FRANCESC DE CARRERAS. IDEOLOGIES APART, ES CLAR.
Nike , lv , coach are world brand . I very like wear jordan shoes to play basketball . I buy jordan shoes for cheap when I am a students . Though they are cheap , they all authentic jordan shoes .