Des de l'Exili

En una dictadura imposada per la força i mantinguda gràcies a la por, les manifestacions massives poden  provocar la caiguda del règim, al demostrar que li han perdut la por. Però en una democràcia només poden aconseguir fer caure el govern i que es convoqui noves eleccions.

Que succeeix a continuació?   doncs que si el motius que va provocar la mobilització no està en mans de ser solucionat pel nou govern escollit democràticament,  es tornarà a repetir la situació prèvia que havia motivat la mobilització. Que passarà llavors? Es tornarà a mobilitzar el poble per tornar demanar la dimissió del govern escollit democràticament i així In Eternum? O cercaran altres alternatives polítiques?

Dependrà de la cultura política i grau de consciència democràtica de la societat civil del poble en qüestió. Si la societat civil no té una tradició democràtica ben consolidada  i uns valors assumits respecte a la honestedat, l’esforç i el treball, té força números que acabi canviant la democràcia per un altre règim. I ara per ara, després de més de 2.000 anys d’història, l’alternativa al regim democràtic només és una dictadura, sigui d’esquerres o de dretes, sigui religiosa o no, o una barreja de tot.

Al llarg de l’històrica, sobretot el segle XX molts països han acabat en dictadures després d’una crisi econòmica provoquès revoltes populars que sacsegés la democràcia. Sempre hi ha la temptació davant del desordre civil i el caos públic que es genera,  que molta gent aplaudeixi un lideratge expeditiu i fort que encara que al principi demostri tenir idees democràtiques i de llibertat, acostuma acabar sempre en una dictadura.

Quan acabava d’escriure aquest article, llegeixo que a Grècia hi haurà noves eleccions anticipades a l’Abril. Grècia està repetint  el guió de la història que abans he descrit. Però  té una oportunitat de canviar aquesta constant històrica que sempre diu que aquest context explosiu de revolta popular acaba en una dictadura.

Estic segur que la crisi grega,  fa 50 anys hauria acabat en una dictadura. Però el fet que els grecs encara se’n recorden de la dictadura dels coronels que van patir fins el 1974 i sobretot que estan dins de la Unió Europea, aquesta possibilitat és pràcticament nul·la

Per això estic convençut que l’alternativa a la situació grega només podrà acabar en un reforçament polític més democràtic i transparent. Però els grecs han de fer primer molta autocrítica per què han arribat a aquesta situació. Han d’aprendre dels errors comesos. No han de cercar culpables a fora, encara que segur que n’hi han. Els principals culpables ha estat la societat civil grega. Ells han consentit, ja sigui per inhibició o amb complicitat, que els governs grecs durant els darrers deu anys s’endeutessin i que a més, faltessin a la veritat enganyant a tothom. Qui va votar als governants grecs que més mesures populistes aprovaven a costa d’augmentar el deute? A on era la societat civil grega per avisar de què tot era un buf?

Els grecs han de deixar de cercar culpables a fora, perquè no serveix de res. Només serveix per distraure l’atenció per així no cercar solucions que millorin la política del país. Els grecs no poden fer res contra el FMI o el Banc Europeu o Alemanya o França. Tampoc poden anar a Suïssa o Luxemburg o a les Illes Caimans a reclamar els milers de milions que els grecs més rics han amagat per no pagar impostos.

Només està a les seves mans canviar la seva societat civil. Han de fer pedagogia a favor de la honestedat, l’esforç, el treball i l’estalvi. Cal fomentar la crítica i la denuncia a les males practiques que generen corrupteles. No és pot mirar cap un altre costat quan es veu casos de prevaricació i d’amiguisme, perquè és l’antesala de la corrupció a gran escala.  Això requereix un canvi de paradigma d’una societat acostumada els darrers anys a fer el contrari. Cal sobretot reforçar el règim democràtic amb noves lleis i normes que impedeixin que es torni a repetir els errors que han dut al país al col·lapse.

Com més tardin a fer-ho, més difícil ho tindran. Potser Grècia acabi com Argentina. Aquest país sud-americà fa 50 anys tothom deia que seria una potencia mundial gràcies als seus recursos naturals. Però la crisi del 2001 provocat per la seva societat civil que votava sempre als populisme, el va portar a un endeutament tant alt que el país va fer fallida i després de 10 anys segueix sense aixecar el cap. Les darreres noticies indiquen que sembla que el govern argentí torna a voler aixecar la demagògia popular amb les Maldives. Suposo que serà per amagar quelcom relacionat amb la crisi econòmica que tard o d’hora sortirà a la llum.

Els  grecs fa més de 2.000 anys van inventar per a la humanitat el règim democràtic. Ara poden demostrar que són capaços d’aconseguir millorar-lo.  Sinó ho fan, poden acabar pitjor que Argentina.

Els catalans hauríem de fer el mateix per sortir de la crisi.  A diferència dels grecs, tenim una tradició i una història que ens avala com a poble treballador, honest i estalviadors. Només ens fa falta cultura democràtica , perquè mai no l’hem pogut exercir sobiranament els darrers 300 anys.  Amb els espanyols dirigir-nos ho tenim molt difícil per superar la crisis. Jo diria que pitjor que els grecs. Els espanyols no tenen una tradició de treball i esforç com els catalans, més aviat el contrari. Sempre han viscut a costa de les colònies i de les terres conquerides. Per això els espanyols sempre han preferit una dictadura militar abans de reforçar una democràtica. Abans la força, sigui militar o judicial, que el diàleg democràtic i el respecte als altres. I pel que he vist els darrers anys d’aquesta democràcia espanyola, no crec que hagin canviat gaire.