Ran de platja

Aquest serà un estiu molt complicat per a mi. Per moltes raons però especialment de feina, Així que, preventivament, l’Assumpció i jo hem decidit agafar-nos les úniques quatre nits que sembla que tindrem lliures aquest any i instal·lar-nos, ran de platja en un poblet de la Costa Brava.

Jo no sóc molt de mar. Vaig nàixer al secà i la mar sempre m’ha semblat que es mou massa. Però reconec que he apreciat molt la seua presència aquests dies. No he arribat a fer aquella cosa impensable de posar-me dins però m’he mullat els turmells, he passat una bona estona assegut a la platja i he gaudit del paisatge, molt, des del balcó.

Ai, si la vida pogués ser així sempre…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *