Casa, la geografia del confinament

Avui fa ja més de deu setmanes que la vida es redueix a casa. Pràcticament. Hem eixit com a molt un dia per setmana a fer la compra i només aquesta darrera setmana a fer algun passeig a boqueta nit. Però he viscut el confinament a casa amb l’Assumpció i la meua menuda, limitant la geografia al mínim imprescindible.

Supose que, com tots, això m’ha permès fer coses que tenia ajornades fa molt temps. He dedicat hores a adecentar i ordenar una miqueta la meua caòtica biblioteca. Això ha estat especialment agradable perquè m’ha permès recuperar llibres que tenia amagats darrere d’altres i que ja havia oblidat en alguns casos fins i tot que els tenia. Heidegger, Chris Patten o Bloom se m’han aparegut com qui diu del no-res proporcionant-me una gran alegria i sustent intel·lectual per a uns dies en que no he pogut dedicar-me a anar de llibreries. En vàrem comprar uns quants de llibres amb això del Sant Jordi virtual i tot just ahir va ser que vàrem anar a replegar-los a la llibreria que tenim dos cantons més amunt de casa.

He ocupat també l’habitació de la meua filla gran. Des de que se’n va anar de casa no l’havíem tocat però ara l’he reorganitzat com una mena d’estudi per a mi. Té un balcó que dóna al carrer i és molt agradable per assomar-se de tant en tant a veure aquesta ciutat estranya en que ens ha tocat viure.

Amb tot el més agradable ha estat el pati. Vivim en un pis vell de l’Eixample que té una eixida menuda. O que jo sempre havia pensat que era menuda. Tanmateix ara l’he apreciat molt, amb les plantes i aquest espai a l’aire lliure que et permet respirar mentre et fas un cafè, dines o sopes o simplement passes l’estona. Aquesta foto de la meua menuda pot servir de testimoni per al futur, quan girarem la mirada cap enrere i ens sorprendrem d’haver viscut aquest episodi tan desconcertant. Al pati, llegint un llibre però al mateix temps enganxat al mòbil –que el més complicat de tot ha estat compaginar aquesta geografia tan concreta amb el treball permanent, les vint-i-quatre hores del dia, que imposa el teletreball forçat i haver de dirigir un diari, com qui diu per whatsapp.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *