Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

No puc deixar de mirar Berlín amb els ulls que el vaig veure fa tants anys

Publicat el 20 de juny de 2019 per vicent

Viatge d’anar i tornar a Berlín per una activitat del Centre Europeu de Periodisme. Pràcticament tot el dia tancat. Al vespre he eixit una estona a estirar les cames. El meu hotel era just uns passos per darrere del lloc on el mur s’alçava, en la banda oriental, davant per davant del riu. Era un dels llocs més perillosos de la ciutat. Si algú era capaç de superar el mur encara havia de nadar per arribar a l’altra banda, que de fet era un altre estat i gairebé un altre món. La República Democràtica, per evitar-ho, deixava una gran extensió de terreny buid a la seua banda. I allà ara han aparegut tot d’edificis impensables.  Passege per una plaça que porta per nom Mercedes Benz, supose que perquè està pagada per aquesta companyia. Hi ha al seu darrere un pavelló esportiu també esponsoritzat per ella i un centre comercial gegantesc. Faig un volt sense rumb fixe fins el que era l’antiga estació de trens de la zona oriental i queda desconcertat per quants edificis hi han aparegut com a bolets, grans estructures d’acer i cristall que no respecten per a res el passat dur i difícil que es va viure ací.

Jo me n’adone que el meu Berlín ha quedat ancorat en el passat i que la referència de la divisió continua viva dins més. Ho comprove encara més quan quede amb Can Dündar a fer un cafè a Pankow. Pankow és un barri de la capital que durant uns anys va figurar oficialment com la seu del govern de l’Alemanya Oriental. Tornar-hi m’ha impressionat perquè a diferència del que passa en altres parts de la ciutat ací l’arquitectura s’ha conservat tal i com era i reconec l’estil, la forma, dels edificis. Fins i tot resten encara les peculiars entrades que permetien el control dels seus habitants per la policia política, quan ho consideraven necessari.

Per un moment, parlant amb Can, m’ha vingut al cap aquesta conversa amb Nicola Crocetti en una vella taverna d’Atenes. També ací m’ha vingut al cap la torturada història de la nostra Europa: dos periodistes parlant en el Berlín lliure que encara té l’ossamenta del vell Berlin emmurallat, l’un exiliat d’una Turquia cada dia més instransigent, l’altre amb una llaç groc a la jaqueta perquè tornen a haver presos polítics a Espanya.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

  1. Hola Vincent, et recomane fer sevir un corrector ortogràfic. Buid s’escriu buit, i fixe s’escriu tal com es pronuncia, fix.
    Salutacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.