Mèxic (2). Al cafè de Fidel i el Che
El Cafè La Habana és un dels establiments més emblemàtics de Mèxic. Per moltes raons. Entre altres perquè aquell era el punt de trobada dels exiliats de la segona república però també perquè allà conspiraven el Che i Fidel i d’on va neixer l’operació del Granma. Una placa ho explica a l’entrada mateix, de manera que he trobat oportú retratar-m’hi.
En aquest cafè, efectivament, Fidel, el Che i altres com Camilo Cienfuegos conspiraven per la invasió de l’illa. Conten que els primers plànols del que anava a passar, dels combats contra la dictadura de Batista que es van iniciar a la Sierra Maestra, els van dibuixar en les taules d’aquesta casa. Hi ha un llibre, que crec recordar que es deia ‘Guerrillero del tiempo’, on Fidel recorda les hores passades en aquest cafè i el fort impacte que li va provocar el Mèxic d’aleshores.
Una de les coses que li va impressionar més va ser com Mèxic havia defensat i defensava la república espanyola i els seus exiliats. Però curiosament entre les anècdotes que m’han explicat hi ha una que fereix i demostra què poc que hem après sobre algunes coses. Diuen que els republicans dels anys quaranta acudien tots a aquest cafè però seien per separat. Uns en unes taules i uns altres en el taulell. Es veien però no es parlaven. Ve de lluny això…
Evidentment el cafè, com tots aquests cafès antics que tenen el regust d’anys, m’ha recordat el vell Ca Montes i m’ha transportat a casa per un moment. Les taules, la forma en que es comporten els cambrers, la llum, els ventiladors, la cafetera…