Molins de Rei, un Sant Hilari Sacalm inoblidable, La Garriga…

Tres xerrades aquesta setmana tan extraordinària, marcada per l’alliberament del president Puigdemont a Bèlgica i el canvi total de la situació que ha representat això. La notícia em va pillar al tren camí de Vic, tocava Sant Hilari. Pel whatsapp de redacció va córrer la notícia, quan jo encara era en el tren camí de Vic, amb un primer missatge de Josep Casulleras i es va confirmar just quan era a l’andana. De fet vaig donar la notícia a la gent que m’havia vingut a buscar. L’alegria va ser immensa però jo vaig haver de fer una editorial nova camí de Sant Hilari i encara sense temps vaig demanar que em deixaren seure uns minuts per acabar-la. L’eufòria a la xerrada era total i desbordada i vàrem acabar després sopant amb cava per celebrar-ho. Els vaig dir que no oblidaria per això mai Sant Hilari…

El dia abans havia anat a Molins de Rei, en un local tant ple de gent que generava claustrofòbia. Hi havia un passadís que menava al carrer i no hi cabia ningú. De fet vaig veure que entrava el batlle Joan Ramon Casals i no el vaig poder ni saludar. L’endemà saltava la notícia que l’havien encausat també a ell en la macro causa del primer d’octubre. Al sopar curiosament em van explicar moltes històries del primer d’octubre entre les quals el seu coratge i compromís.

La setmana acabava divendres a La Garriga. Un indret on és sempre un goig ser-hi, perquè són una gent d’una amabilitat i un detallisme extrems. Quan va acabar la xerrada vaig demanar de passejar una mica camí del restaurant on soparíem perquè estava esgotat, no sé si físicament o de tantes emocions com hem passat aquesta setmana. Em va venir molt bé caminar per aquella rambla tan preciosa que tenen mentre m’anaven explicant històries de les precioses cases que hi ha.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *