Artés, Palafrugell, Vic…

Aquest ha estat un cap de setmana impressionant, amb l’entrada en presó de Turull, Rull, Bassa, Forcadell i Romeva i l’exili de Marta Rovira primer, amb la detenció del president Puigdemont i les reaccions, sobretot al carrer posteriors. En l’agenda d’actes Palma, que es va haver de suspendre dijous perquè hi havia la sessió d’investidura de Jordi Turull, Artés (divendres), Palafrugell (dissabte) i Vic (dilluns).

Artés, per raons evidents, va ser la més impressionant de totes. L’ambient després de les detencions era elèctric i va cristal·litzar en un enorme aplaudiment amb tota la sala posada dempeus i crits de Llibertat! abans de començar a parlar. Evidentment no vaig dir ni una sola paraula del llibre. No era el moment ni la necessitat. La indignació desbordada que hi vaig copsar era el senyal primigeni de tot el que vindria després: l’estat ha passat una ratlla que la gent ja no tolerarà de cap manera.

A Palafrugell hi vaig anar dissabte encara enmig de la commoció pel ple del parlament de dissabte. M’hi vaig trobar molts bons amics amb els quals, per sort, vaig poder descarregar de forma sana part del malestar que m’acompanya, inevitablement, aquests dies. L’acte es va fer al Museu del Suro, conduit per l’Enric Serra i va ser també molt intens. No sabíem que a l’endemà matí la detenció de Puigdemont a Alemanya ho capgiraria tot.

(Per cert que em vaig emportar una sorpresa molt agradable: l’ANC local ha arribat a un acord amb una copisteria i cada dia imprimeix el VilaWeb Paper per repartir-lo pels locals del poble. Impressionant)

Després del diumenge tan intens de mobilitzacions dilluns va arribar el torn de Vic. A la capital d’Osona l’ambient era encara més emocionat que enlloc, en bona part i amb tota la lògica per la Marta Rovira. L’exili de la secretària general d’ERC ha causat una emoció i una indignació difícil de descriure i això es va traduir en un acte, crec, que d’una altíssima càrrega política. L’acte es va haver de moure del Casino a l’Auditori perquè no cabíem en el local previst en un inici i evidentment tampoc no vaig dir (gairebé res) sobre el llibre –Jordi Vilarrodà va fer una presentació del mateix que em va impressionar i que vaig agrair molt. Com anècdota una persona em va demanar que fes política, dient en públic que ell em donaria el seu vot. Li ho vaig agrair però vaig voler-li explicar que jo seria un desastre de polític i que no estic fet per eixes coses. Jo aprecie massa la meua llibertat i he fet VilaWeb precisament per a ser lliure i dir sempre el que crec i pense. La vida de partit no està feta per a mi…

L’acte de Vic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *