Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

4 de juliol de 2007
2 comentaris

Bones perspectives per a combatre l’obesitat i l’acumulació de greix

Un dels temes més cercats dins del mon de la medicina i sobretot de la cosmètica, és el de trobar un mètode senzill no quirúrgic per lluitar contra l’obesitat. El darrer 1 de Juliol la prestigiosa revista científica Nature , en la seva secció On line Nature Medicine a publicat un article anomenat "Neuropeptide Y acts directly in the periphery on fat tissue and mediates stress-induced obesity and metabolic syndrome." a on un equips de científics de diferents països coordinats per Georgetown University Medical Center han descobert un mecanisme que provoca l’acumulació de greix malgrat que no és consumeixi més calories del compte.

Els científics amb una simple injecció d’una substancia química, no tòxica i senzilla han pogut afegir o treure el greix en àrees seleccionades en els cossos d’animals de laboratori. Ells diuen que el descobriment podria revolucionar la cirurgia, el tractament amb  cosmètics i la reconstrucció amb cirurgia plàstica de malalties associades amb l’obesitat humana. Els investigadors diuen que aquestes conclusions poden també, a llarg termini, duu a millor control del sindrome metabòlic, que si no es controla correctament és un dels factors del risc per malalties cardiovascular,per a embòlies i per a la diabetis.

En el paper, els investigadors de Georgetown descriuen un mecanisme que ells van trobar que emfasitzà activament l’augment de pes en ratolins, i ells diuen aquest camí que ells van poder manipular pot explicar perquè hi ha persones que guanyen més pes quan estan sotmeses a un estrès crònic malgrat que no és corresponent amb les calories que ells consumeixen….

El camí descobert pels científics implica a dos elements: un neurotransmissor (neuropeptide I, o NPY) i el seu receptor (receptor de neuropeptide I2, o I2R) que és actiu en dos tipus de cèl·lules del teixit gras: les cèl·lules endotelials que folren els vasos sanguinis i les cèl·lules grasses per sí mateixes. Per a afegir el greix selectament als ratolins que ells van provar, els investigadors varen injectar NPY  en un àrea específica. Els investigadors van trobar que tant NPY com I2R són activats durant l’estrès, duent a l’obesitat en forma de poma i al síndrome metabòlic.

La bona noticia és que l’augment de pes i el síndrome metabòlic,  van ser previnguts per l’administració de bloquejador I2R en el greix abdominal.

"Nosaltres no podríem creure que poder modelar el greix era possible, però els nombrosos experiments diferents realitzats en més de quatre anys han demostrats que sí què ho és, almenys en ratolins," va dir el director de l’estudi, Zofia Zukowska, professora i catedràtica del Departament de la Fisiologia & la Biofísica en la Universitat de Georgetown. "Som optimistes que aquestes conclusions potser duguin finalment al control del síndrome metabòlic, que és un assumpte que afecta la salut de moltes persones," va dir ella. "El greix disminuït en el abdomen dels ratolins que vam estudiar va reduir també el greix en el seu fetge i músculs esquelètics, i va ajudar també a controlar la resistència d’insulina, la intolerància de glucosa, la tensió i la inflamació. Potser que el bloquejant I2R  treballi en la mateixa manera en humans, però més estudis són necessaris per a demostrar-ho".

També immediatament, "les conclusions podrien proporcionar algun consol a individus amb estrès que es culpen a si mateixos per a un augment de pes que sembla massa gran donat l’aliment que ells mengen", va dir Lydia Kuo, una estudianta de medicina que va guanyar la seu doctorat en fisiologia degut el treball descrit en l’estudi. "Això és el primer estudi que mostra que l’estrès té un efecte directe en l’acumulació de greix, el pes i el metabolisme," ella va dir. "En humans, aquesta classe d’estrès que va intervenir en el guany de pes, no té rés que veure amb el cervell, i és realment tot just una resposta fisiològica del teixit gras".

"I potser l’aplicació més ràpida clínica d’aquests resultats estarà en ambdues cirurgies :  la cosmètica i la reconstructora plàstica", va dir el coautor de l’estudi Stephen Baker, professor adjunt de la cirurgia plàstica en l’Hospital de la Universitat de Georgetown. "L’habilitat d’agregar el greix com un empelt seria útil per a el rejoveniment facial, per a la cirurgia del pit, per a l’augment de natja, del llavi, i per a la reconstrucció facial", ell va dir, "i utilitzar injeccions com aquestes que s’han provat en aquest estudi podrien fer empelts de teixit gras controlats, econòmics, biocompatibles i permanents".

"Igualment important, el ús del bloquejant I2R va tenir com resultat l’eliminació local del teixit adipós o gras", va dir a Baker. "Això és el primer mecanisme ben descrit que s’ha trobat que pot eliminar efectivament el greix sense utilitzar la cirurgia," també va dir. "Un mitjans segurs, efectius i no quirúrgics per a eliminar greix indesitjable seria de gran benefici als nostres pacients".

Roxanne Guy, el president de la Societat Americana de Cirurgians Plàstics, de qui Baker és un membre, és també emocionada amb les conclusions de l’estudi, encara que ella remarca que és necesita fer més investigació per tal de que les conclusions que s’han tret en els animals es tradueixen en humans. "Proporcionar un sistema natural durador per emplenar les arrugues i un mètode científicament estudiat i no quirúrgic per a eliminar el greix podria revolucionar l’envelliment amb dignitat,‘"  va dir. "Aquest descobriment podria tenir també les implicacions positives per a procediments plàstics reconstructors de cirurgia que es realitzen en la cara i pits".

Però una de les conclusions interessants d’aquest estudi es:

Estrès + aliments de "consol" = quilos de més es guanyen

Com a part de l’estudi, Zukowska i el seu equip van examinar l’efecte de diverses formes del estrès crònic que els ratolins en la natura es poden trobar, tal com l’exposició durant una hora al dia sobre un període de la dues setmanes en un toll d’aigua freda o en contacte amb un ratolí alfa agressiu, i a la vegada ells van realitzar els experiments amb combinació d’una dieta regular o d’una dieta d’alt contingut gras o de sucre. Els animals amb estrès què van alimentar-se amb una dieta normal no es van engreixar, però ratolins amb estrès exposats a una dieta d’alt contingut en grasses o sucre, sí què és van engreixar.

De fet, els investigadors van trobar que aquests ratolins augmenten més de pes que el esperat donat les calories que ells consumien. "Ells van guanyar dues vegades més greix com seria d’esperar, i va ser tot en la àrea de ventre: la panxa"  va dir Lydia Kuo. "Animals amb estrès vers animals no sense estrès menjant la mateixa quantitat d’aliment tenen un metabolisme de les grasses diferents", va dir i que  "la troballa nova aquí està en que el NPY treballa en el teixit gras, no en el cervell".

Aquesta troballa té sentit si es té en compte l’avantatge evolutiu, va dir Zukowska. "Si vostè pot emmagatzemar el greix per a períodes de dificultat, vostè té una reserva més gran de greix que pot ser retornada com a energia per a la pròxima baralla".

"El mateix mecanisme pot estar succeint en humans," continua dient Zukowska: "Una acumulació d’estrès crònic, com desacords  amb el seu cap, o bé cuidant d’un nen crònicament malalt, o les ràbies repetides per culpa del trànsit, podrien estar actuant com un amplificador a una dieta del hipercalórica quan aquesta situació és perllongada en el temps. La depressió pot estar actuant també com un factor d’estrès i per tant com amplificador de la dieta".

No només van augmentar de pes els ratolins amb estrès sinó que van començar a exhibir les conseqüències metabòliques i cardiovasculars de l’obesitat, Lydia Kuo va dir: "Ells van tenir la intolerància de la glucosa trobada en la diabetis, la tensió elevada, la inflamació en els vasos sanguinis, i el greix en els seus fetges i músculs".

"Encara que nosaltres no esperem això, en el futur, una persona podria menjar de tot i amb tractament amb I2R es podría controlar l’augment de pes, i al final podria semblar-se a una estrella de cinema," va dir Zukowska, "parlant seriosament, estem encoratjats que aquestes conclusions podrien millorar la salut humana".

En Baker va mostrar-se molt entusiasmat i va concloure que "Els conceptes descrits en aquest estudi potser ens donin els instruments per a dissenyar un mètode per modelar l’acumulació del greix i d’altre per lluitar contra l’obesitat i síndrome metabòlic".

En aquest link podeu trobar una relació de links de noticies respecte a quest descobriment.

http://www.washingtonpost.com/ac2/related/topic/Zofia+Zukowska?tid=informline

L’article només és accessible en la web de Nature i pagant 30$ 

"Neuropeptide Y acts directly in the periphery on fat tissue and mediates stress-induced obesity and metabolic syndrome."Lydia E Kuo, Joanna B Kitlinska, Jason U Tilan, Lijun Li, Stephen B Baker, Michael D Johnson, Edward W Lee, Mary Susan Burnett, Stanley T Fricke, Richard Kvetnansky, Herbert Herzog and Zofia Zukowska.
Nature Medicine Published online: 01 July 2007.
doi:10.1038/nm1611

  1. Aquells sobrats d’humanitat poc entesos en medicina com hem d’entendre aquesta informació. Hi tindrem accès nosaltres? Ens morirem -de vells- abans? Es a dir, quina previsió de temps hem de fer sobre el moment que començarem a trobar tractaments per resoldre aquest problema.
    Per altra banda, se m’ocòrre un debat ètic interessant. Arribarà primer el tractament que la comprensió social?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!