Un poble sotmès sempre ha tingut l’autoestima molt baixa, no en va, s’ha perdut una guerra o han sofert una invasió. Aquesta autoestima s’accentua amb el temps i es transforma amb un autoodi envers tot el que es del poble
Catalunya ha sofert varies derrotes des de el 1714 i si no hem caigut encara amb l’autoodi es potser per la percepció de que Catalunya era superior a Espanya en moltes coses: Indústria, comerç, economia en general, sanitat, educació, benestar, recerca, nivell cultural general, moda, televisió..etc. Per l’altre cantó, la nostra llengua semblava que s’hen sortia, sobretot perquè partíem de mínims, però ara amb la nova immigració i la globalització dels medis, tots estem d’acord que el Català comença a estar realment retrocedint i el seu futur no es pas bo.
Avui després de 25 anys de democràcia, jo hem pregunto realment a on som superiors encara respecte a Espanya?.
En temes importants hem perdut molt, però en alguns no tot es culpa de l’Estat Espanyol, sinó perquè que es degut a que el mon està canviat ràpidament i no pas a nostre favor. La globalització ens afecta molt més a nosaltres que al reste d’Espanya. Tots aquest factors, junt amb la supervivència de la nostra llengua, provoca que tinguem la sensació que tornem a perdre la batalla.
Vet aquí, a on l’autoestima comença anar cap baix, i aquesta baixa autoestima es manifesta amb aquest autoodi envers els que ens estimem la nostra pàtria, però que creiem que la podem ajudar mitjans formes diferents.
Un es sent traït pel altre, l’altre es sent depreciat pel altre. I aquest autoodi permet poder canalitzat tot l’odi envers l’opressor que no podem exercir cap l’altre company que no combrega amb el que nosaltres estimem que es el millor.
No hi ha res pitjors que l’odi entre germans.
En uns dies com aquest de Nadal, a on es demana reflexionar i sobretot la Pau , jo demanaria que tots els catalans reflexionem per no caure en aquest derrotismes.
Vaig una crida a que tots, començant per nosaltres mateixos, amb els nostres parents, amics, coneguts que sabem que son patriotes, perquè cerquem ponts de complicitat amb els principals punts per la supervivència de la nostre nació i que deixem la visceralitats per altres temes no tan importants, com en el futbol.
El Barça es un exemple que ens pot obrir els ulls, durant forces anys el Barça era sinònim de patir, de victimisme, i fins d’autoodi envers alguns jugadors i directius, però varem tenir la sort de que vingues en Cruyff per demostrar-nos que es possible triomfar si tots treballem inteligentment per guanyar, Johan va aillar el que ell anomena "El Entorno" del vestidor. Nosaltres a Catalunya hauríem de fer quelcom semblant pels temes vitals.
En la meva joventut ser del Barça era sempre sentir-se perdedor en les moments decisius, però després de les 4 lligues de Cruyff, els meus fills quan pensen en el Barça pensen en un equip guanyador .Amb Laporta continuem pel mateix camí i a can Barça es respira autoestima malgrat les lesions d’enguany, abans per menys ja es tenia l’excusa per perdre la Lliga. Tot i així si un soci vol deixar anar tot el seu rancor, odi o dolor personal en el camp, ho pot fer, pot insultar (sempre que no sigui racista), por cridar, pot renegar, pot plorar, quasi tot es permet i persones que a fora tenen una professió molt respectable i educada , en el camp semblem que s’hagin perdut l’enteniment.
Ara amb Catalunya, sembla que la nostra política es jugui com en un camp de futbol i que quasi tot esta permet. Si us plau, Catalunya no es pot permetre perdre gaires més partits, en jugem el nostre futur com a catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gran tema per reflexionar. Seria bo transmetre aquest pensament al màxim de gent possible perquè realment tenim l’autoestima baixa com a poble.
Molt bo el símil amb el Barça. I respecte a la teva petició final, cal preguntar-se qui falla realment. La societat civil submisa i amb autoestima baixa que no és capaç de donar el decisiu pas endavant? O bé els polítics que hem escollit que viuen d’esquenes a la realitat social o no els interessa donar aquest pas per a guanyar el partit?
Bony any nou!