Victor Terradellas

El bloc d'en Victor Terradellas

25 de juny de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Bart De Wever o la nova Europa

Sabem,
és clar, que la resposta d’Espanya es mantindrà invariable com ho va
fer amb el Pla Ibarretxe i com ho està fent amb l’Estatut. Negacions i
posicionaments que ens empenyen a treballar i enfortir la nació i fer
possible, realment, un procés d’autodeterminació com a resultat d’una
declaració unilateral d’independència que més d’hora que tard haurà
d’acabar assumint el Parlament de Catalunya.

Ara fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de
compartir un matí d’entrevista i reunió a Brussel·les amb Bart De
Wever, líder de la Nova Aliança Flamenca (NV-A). Aquests dies el seu
nom ha estat protagonista ja que el seu partit s’ha situat al capdavant
en les darreres eleccions federals belgues.
 
De
Bart De Wever en voldria destacar dues consideracions que poden ser
especialment útils a la Catalunya actual. La primera és el seu
convenciment que no és possible liderar cap procés d’alliberament
nacional amb divisions antigues de dretes i esquerres. És un líder que
creu en la política i que creu en la necessitat d’ubicar ideològicament
els partits polítics però que reclama la necessitat d’aglutinar
políticament totes les opcions polítiques favorables a l’exercici de la
sobirania i de la independència.
Bart De
Wever, de fet, defensa una obvietat quan diu que els països normals
poden fer una pràctica política normalitzada mentre que els països en
procés d’alliberament nacional s’enganyen i s’enreden quan es
divideixen políticament en comptes d’establir punts d’acció comuna. En
el seu cas, ell és el responsable d’aglutinar en una opció centrista
allò que des dels extrems havia estat inviable per visibilitzar el
desig d’independència dels flamencs.
En
segon lloc, vaig prendre nota de l’estratègia unilateral de la seva
opció política. Els seus esforços no passen per convèncer el conjunt de
la ciutadania de l’estat belga, sinó que passen, només, per convèncer i
aglutinar una majoria social a Flandes que cregui i es posicioni a
favor de la independència política de la seva nació. En paraules seves,
‘si fem el nostre camí, i el fem bé, l’estat belga tal i com el
coneixem avui, senzillament s’evaporarà’.
En
un moment en què des de Catalunya encara hi ha propostes que passen per
demanar permís a l’amo -un permís que no arribarà mai-, podria ser
interessant aprendre la lliçó i esmerçar-nos a construir el futur estat
a partir d’establir àmbits de decisió en el marc, per exemple, de les
infrastructures o del necessari concert econòmic.
Sabem,
és clar, que la resposta d’Espanya es mantindrà invariable com ho va
fer amb el Pla Ibarretxe i com ho està fent amb l’Estatut. Negacions i
posicionaments que ens empenyen a treballar i enfortir la nació i fer
possible, realment, un procés d’autodeterminació com a resultat d’una
declaració unilateral d’independència que més d’hora que tard haurà
d’acabar assumint el Parlament de Catalunya.
En
resum, Bart De Wever ens proposa la visualització d’una majoria social
que doni suport a un projecte polític concret i la construcció de
pilars polítics, econòmics i socials que ens permetin encarar un futur
sense demanar permís a ningú.
Dues lliçons que faríem bé d’aprendre i, encara millor, de posar en pràctica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!