Victor Terradellas

El bloc d'en Victor Terradellas

23 d'abril de 2010
Sense categoria
0 comentaris

El meu amic Jordi Rodri m’ha fer arribar això, com sempre la clava. Primer, felicitats pel teu Sant; segon, feliç diada; tercer, gràcies.

Les coses s’acaben.

I l’ésser humà és l’unica especie que sap que un dia s’ha de morir.

I el dia fatídic arriba, i malgrat tots els passats, veig que hi ha qui
s’entesta a recalcar tot allò de bò que havia fet el pobre difunt.

El meu amic Jordi Rodri m’ha fer arribar això, com sempre la clava.
Primer, felicitats pel teu Sant; segon, feliç diada; tercer, gràcies.

Bon dia:
 

I bé.
 

Les coses s’acaben.

I l’ésser humà és l’unica especie que sap que un dia s’ha de morir.

I el dia fatídic arriba, i malgrat tots els passats, veig que hi ha qui
s’entesta a recalcar tot allò de bò que havia fet el pobre difunt.

I aleshores els diaris en van plens.

I es evident que uns jocs olimpics no es fan cada dia, i que son un esdeveniment gegantí.

I es ben cert que hi ha coses exemplars, i que no es pot negar la capacitat de movilització de determinats personatges.

De rodejar-se dels millors, de girar totes les estructures com un mitjó
i fer que a partir d’aleshores tot sigui diferent. (per això després
tots els llepaculs se li agenollen i se li pleguen al davant per veure
que poden arrambar..)
 

Ell va potenciar com pocs l’esport i l’accés d’aquesta activitat als joves. I també a les dones.

I des d’aleshores el seu país i tot el moviment social que va generar va començar a ser conegut arreu del món.

I encara avui molts i molts seguidors i admiradors d’aquella obra en
conten les virtuts i en reconeixen els mèrits. I els llibres de text en
van plens perquè els joves no ho oblidin mai.
 

Havia estat un home intel.ligent. No es pot negar.
 

Només els millors són capaços de generar movilitzacions tan gegantines,
arrossegar masses als estadis, fer sortir centenars de persones als
carrers…
I es clar que tots cometem errors, però sempre es bò recordar i
reconeixer els mèrits d’aquells que a contracorrent si calia van
defensar les seves idees fins al final.
 

No es pot negar.
 

I avui es la diada de St Jordi. El dia de les flors i els llibres, del seny i de les paraules.
 

De la pau.
 

Per això us he volgut escriure quatre ratlles que m’han vingut al cap
quan aquest matí he vist per casualitat una fotografia antiga d’Adolf
Hitler.

Perquè no oblidem mai el passat, sigui fosc o brillant, perquè hi ha coses que molts preferirien no haver viscut mai.
 

I és que de vegades pot ser molt bonic un adéu oi? 

Jordi

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!