Viatge a Catar 7: A la redacció d’Al Jazeera

La sessió pública de la News Impact Summit té lloc a la redacció d’Al Jazeera. Dir-ne redacció és dir-ne poc perquè es tracta d’una autèntica ciutat, completament tancada i amb una policia pròpia i tot. Quan arribem hi ha un petit col·lapse. Hi ha vingut gent de tot arreu del Golf i de diversos països àrabs i la cua per entrar-hi és espectacular. Els nostres amfitrions ens esperen i ens fan passar directament cap a dins, cosa que agraïm profundament perquè la calor és literalment sofocant.

Som en l’edifici de l’entrada, el que acull l’institut de formació de la cadena, una autèntica facultat en petit que no serveix només per a l’aprenentatge dels qui s’hi incorporen sinó que també fa moltes activitats públiques. Hi passarem tot el dia parlant amb molta gent i escoltant conferències interessants. Un resum de les mateixes, amb una petita intervenció meua, la trobareu en aquest vídeo.

Quan tot acaba els directius de l’emissora ens porten a fer una ronda per la ciutat-estudi. Cada cadena té el seu propi edifici. l’al Jazeera original en àrab és en un. L’al Jazeera en anglès en un altre. Hi ha un altre pel canal de documentals. I dos d’enormes per Bein Sports, la nova cadena d’esports. I uns quants d’auxiliars. I el d’administració. I un generador d’electricitat autònom per no dependre de res ni de ningú. El passeig resulta realment esgotador. He estat en moltes redaccions del món però no havia vist mai una cosa d’aquest volum.

Per tot arreu, en les parets, hi ha textos defensant l’honestedat del periodisme i els principis fonamentals de l’emissora. Per entendre com una cadena com aquesta, tan lliure i professional, pot emetre des d’un país com Catar cal entendre que és una cadena àrab i que per a ells Catar és una mena d’accident geogràfic. Hi he parlat amb gent de tot el món, àrabs i occidentals. I cap d’ells era catarí. No dic que no els hi haja. Dic que la immensa majoria dels seus treballadors tenen com a mapa mental el món àrab i musulmà o el món, literalment. No és cap justificació però sí una explicació.

Passem per l’estudi de les emissions en àrab on m’ature una estona a xerrar amb el grupet de joves que s’encarreguen de tot el tema online. Els han posat en un racó de la redacció, ben al fons, i reivindiquen que haurien d’estar al mig. Els entenc però no m’estranya. Les coses estan canviant molt ràpid però això encara és abans que res una televisió. Mentre sopàvem el seu director general m’ha explicat com d’impressionats van quedar amb el paper de les xarxes socials a la primavera àrab i com això va canviar per sempre la seua concepció del periodisme. Però al final encara fan televisió. I no m’estranya a la vista dels monstruosos recursos que hi dediquen. Tot és nou de trinca, modern, no veus per enlloc aquelles relíquies que totes les redaccions del món acumulem fins que col·lapsen per complet i ja no pots ni obrir-les. Ací no és així. Especialment no a la redacció d’Al Jazeera en anglès, probablement la més moderna i impactant que hi ha al món.

Es tracta d’una redacció oberta per complet, sense cap separació entre els presentadors i la redacció, estructurada en diversos pisos i tan funcional com espectacular. Entre altres coses té la pantalla de vídeo més llarga del món, un mur d’imatges espectacular que tots els qui seguim les seues emissions coneguem.

Des de dalt de l’escala em faig una fotografia. Realment impacta. Impacta veure com és de gran i eficient però també impacta, com et passa quan estàs a la redacció de la BBC o de la CNN o del New York Times, saber que des d’ací en minuts qualsevol notícia és a les pantalles de tot el món. La gobalització, també, és això.

al jazeera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *