Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Viatge a Catar (6): Trenta quilòmetres d’aigua i allà hi ha Pèrsia

Publicat el 3 de juny de 2016 per vicent

La badia és plena d’uns vaixells curiosos, claus per la variant local de la navegació en aquest mar que sempre se n’havia dit Pèrsic i que ara viu una batalla sobre el nom amb episodis ben ridículs. Aràbic?

Ja es veu que aquests vaixells ara són més una eina de diversió que una altra cosa. Fan un contrast enorme perquè tenen una forma molt antiga i singular però al mateix temps van ornats amb uns llums de neó que els converteixen en alguna cosa així com discoteques marines.

Des de la riba mire cap a l’est intentant endevinar la costa de Pèrsia. Em diuen que en algun punt la distància entre Catar i l’Iran és només de trenta quilòmetres de distància. Que no són res en un mar plàcid com aquest. En el passat el que era el llogaret de Catar devia mirar Pèrsia com la cosa més cosmopolita del món. Per allà entrava tot: espècies, teles, menjar, costums. A Pèrsia coincidien les rutes que venien de la Xina i d’Europa per endinsar-se en una península aràbiga que no tenia res, literalment.

Avui és ben bé a l’inrevés. A l’arribada a l’aeroport hi ha hagut un moment divertit, Com sempre han descarregat el passatge de l’avió tot de cop, generant un ramat sumís de viatgers que ens hem aventurat dins la terminal. De sobte ha aparegut una senyal que ens derivava entre l’eixida a Doha i el trànsit cap a altres destinacions. I només tres persones hem agafat la direcció de Doha. L’avió anava ple així que unes dues centes persones s’han precipitat cap a altres avions, camí de tot de destinacions asiàtiques.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.