Brèxit al futbol
En una decisió que lamentarem profundament d’ací uns anys, el Regne Unit va aconseguir ahir de matinada un estatut especial per part de la Unió Europea, que destrueix bona part de la feina feta al llarg de dècades, especialment pel que fa a la llibertat de circul·lació i treball i a la consideració política i administrativa dels ciutadans d’un estat membre en un altre. Es tracta d’evitar l’anomenat Brexit, és a dir la marxa del Regne Unit de la Unió Europea. Ara al juny els britànics votaran si accepten l’acord o no i amb això veurem si la crisi s’acaba o, com alguns diuen, en realitat comença.
En el món del futbol les alarmes han botat de seguida. Karren Brady, una lord conservadora que és a més el vicepresident del West Ham United, ha advertit que les conseqüències del Brèxit pel futbol anglès seran ‘devastadores’. Segons un estudi que ha ensenyat dues terceres parts dels jugadors europeus que ara mateix estan en equips de la lliga anglesa haurien de marxar perquè no obtindrien el visat de treball, segons els nous criteris que s’aplicaran a partir d’ara. Fins ahir qualsevol jugador de futbol d’un país membre de la Unió Europea podia fitxar per un club anglès sense necessitar cap classe de visat ni de permís de treball. Aquesta és una de les coses que van a canviar a partir d’ara i que preocupen més.
L’informe indica que en la Premier juguen 161 futbolistes de països de la UE que no tindrien dret a visa ni a permís de treball automàtic. Jugadors com De Gea, Mata, Samir Nasri, Schneiderlin, Martial, Bellerin o Azpilicueta es veurien forçats a abandonar els seus clubs, a no ser que es creés una legislació especial per acollir els seus casos, cosa que a la vista de la tensió política regnant no sembla gens fàcil. Tots els clubs britànics quedarien severament afectats perdent com a mínim un jugador. Alguns passarien dificultats notables. Així el Sunderland es quedaria sense porters o el Newscastle perdria tots sis jugadors de mig camp.
(El meu article dels diumenges a L’Esportiu)
Trobo perfecte i coherent que els ciutadans opinin i decideixin. I que es facin referèndums, malgrat el govern de torn els pugui “perdre”.
Crec que a diferents Estats nòrdics les lleis europees han de pasar pel filtre del parlament “nacional” abans de ser ratificades comunitariament; això també ho trobo bé.
Tot sia per impedir un ens globalitzador que es mengi l’autonòmia i llibertat tant individual com local.
(Un parentèsi sobe l’editorial d’avui: Que La Vanguardia hagi publicat un artícle no vol dir que la línea editorial del periòdic en qüestió estigui d’acord amb les oponions de l’articulista).