Sprint (quasi) final

Setmana plena d’activitat. La campanya electoral força sempre la màquina dels periodistes i si a més ets un periodista que a les nits se’n va a ‘predicar’, doncs encara més. Em sembla però que aquesta setmana he batut el meu propi rècord. Com que dilluns i dimecres he d’anar a L’Illa de Robinson, d’El Punt Avui TV aquestes dues nits estan ocupades. La resta ha estat així: dimarts a Badalona, dijous a Sant Quirze, divendres a Cassà de la Selva i diumenge al matí a Arenys de Mar.

Per mi ha estat un autèntic sprint. Els tres actes nocturns els organitzaven les respectives assemblees locals de l’ANC i el d’Arenys ha estat una iniciativa d’Arenys per la Independència que volia fer un acte de suport a Junts pel Sí i la CUP i em va demanar si volia intervenir-hi. Encantat.

Ha estat una setmana ben moguda, on la campanya anava oscil·lant entre la indignació i l’esperança, entre el neguit i la il·lusió. A Badalona vaig poder saludar la batllesa i vam compartir un debat apassionat que va durar fins tard. A Sant Quirze molts recordaven el meu pas per allà farà dos anys i explicaven coses que jo ja no recordava. A Cassà en entrar a la sala vaig recordar tots els detalls de l’altra vegada que hi vaig ser-hi, com el fet que se va saber aquell dia que Mandela estava ingressat en l’hospital on acabaria morint.

A tot arreu he preguntat i he escoltat més del que ho faig habitualment. Sempre dic que tanta activitat nocturna per a mi és una manera de prendre-li el pols al país. Hi ha periodistes que cada dia dinen amb algú important. Jo procure sopar cada nit amb algú que, en alguna part del país, em puga transmetre aquell detall, aquell incís, que et fa veure més clar el que està passant.

I això és el que he fet aquesta setmana del quasi sprint i la pròxima, aquesta, que ja és la de l’sprint final. Vaig buscant rostres, cares, sensacions, sentiments, que em permeten entendre millor si aguantarem aquesta ofensiva desbocada en contra o si ens desinflarem. Vaig intentant avançar-me un segon a l’observació que puga fer qualsevol altre. I evidentment vaig intentant contribuir amb les meues explicacions també a crear aquesta possibilitat real de victòria que tanta gent veiem en l’horitzó.

Un pensament a “Sprint (quasi) final

  1. Gràcies per fer aquest esforç. Quan ens en sortim, em recordaré de tota la gent com tu que ha ajudat amb la seva honestedat, energia i talent.