Cap de setmana al Pallars

Darrer cap de setmana d’agost. Ho arreglem per a passar els darrers dies al Pallars i atendre de passada una vella demanda de l’ANC local. Serà un acte dissabte a Esterri d’Àneu i un diumenge a Tremp. Seran quaranta vuit hores en unes comarques que se senten abandonades de la mà de tots.

A Esterri passegem pel matí per un poble que mereix una passejada tranquil·la. La sort fa que troben Ferran Rella, que ens obre de seguida l’oficina del magnífic Consell Cultural de les Valls d’Àneu, des d’on porta a terme una tasca extraordinària. Mentre ens va ensenyant tot de llibres que fan explica que en aquestes valls no es va publicar ni un sol llibre de l’any quatre a l’any vuitanta quatre del segle passat. El buid l’han cobert de sobres ells amb unes col·leccions magnífiques que més tard repassaré amb ganes a l’hotel. Em crida l’atenció sobremanera el deliciós dietari de l’excursió filològoca de Mossen Antoni Maria Alcover a aquestes valls, el 1906. Una petita joia que decidisc que sempre conservaré a prop.

Esterri

L’acte el fem a l’ajuntament, en un ambient desimbolt i molt agradable. Per sorpresa apareix l’amic Ernest Sena, que viu dues valls més cap allà amb el seu fill Arnau i la nora. Feia molts anys que no veia l’Arnau, al qual conec des de que era un xiquet menut. Ve amb la samarreta del Llevant posada, que en algunes coses no està permès canviar.

En la xerrada hi ha una dona molt persistent en posar pegues a la independència. A mi m’agrada aquesta gent perquè m’obliga a esforçar-me en els arguments. De sobte, però, li sona el mòbil i el to és una marxa militar que li fa eixir corrent de la sala mentre tots riem sense complexos.

L’endemà baixem a Tremp amb temps, però, de parar-nos a Salàs de Pallars on dinarem però on abans visitarem les famoses botigues històriques. Hi trobem Sisco Farràs, que amb la Susanna fa unes explicacions que et deixen bocabadat. Això és una visita que paga la pena molt i que recomane a tothom. Un projecte museístic únic, un escenari de la memòria preciós que dóna vida al poble.

Al vespre acte a Tremp i sopar amb l’ANC local. Hi ha un gran ambient, constate que l’ambient ha agafat un altre to des de l’acord de les forces sobiranistes. Molt entusiasme i ganes de rematar la faena ja. Anem a passos, però. Primer que res cal omplir la Meridiana, cosa a la qual la gent d’aquestes terres es dedica de ple. Faran tants quilòmetres com calga, sempre.

Per acabar de fer inoblidable el cap de setmana just un minut abans de començar la xerrada em crida la meua fillola Aina, d’Elx. Li pregunte si he de seure vist el to de veu que gasta. Sec i ho encerte: es casa i crida per a dir-me el dia de la boda. La conversa em deixa trasbalsat. Però si fa dos dies era una xiqueta. Entre a xerrar amb un somriure d’orella a orella que els assistents a l’acte segurament no van entendre. Flotant en un nuvolet blanc…