Una nit a Cap Roig

Divendres la meua menuda i jo vam anar a veure el concert de Tony Bennett i Lady Gaga a Cap Roig. Fa temps que ens ensenyem música l’un a l’altre. Ella m’ensenya la gent i les músiques que li agraden i jo ho faig a l’inrevés. Lògicament com que jo tinc més edat que ella un munt de vegades li faig veure que la seua gent fa covers de grans músics del passat. Així va descobrir Tony Bennett, quan m’ensenyava algunes de les cançons versionades per Glee.

La vetlada va ser fantàstica, malgrat les fans de Lady Gaga. Gaga em va sorprendre molt. Canta molt i molt bé, amb un sentiment jazzístic més que remarcable. Em va semblar una gran artista. Però els seus fans són insuportables. Especialment perquè els qui estaven allà volien ‘l’altra’ Lady Gaga. Fins al punt que ella va haver de fer un discurs explicant per quina raó ara canta jazz amb aquest home que va definir com ‘el meu àngel de la guarda’.

Sobre Tony Bennett què voleu que us diga? Té prop de noranta anys i sembla impossible que algú tinga aquesta vitalitat a eixa edat. Té una veu envejable, tot i que alguns registres se li resisteixen ja. Normal. Ningú no pot esperar una altra cosa i ningú no li ho tirarà en cara això. En canvi la seua expressivitat ha arribat amb la maduresa a uns límits insuperables. Quina manera de dir les coses! Les peces que feia xiuxiuejant amb el piano, especialment dues amb que va homenatjar Sinatra, gairebé em van fer plorar. A mi i a ella. La música uneix com poques coses en aquest món i van haver moments que estic segur que tots dos recordarem sempre.

Llàstima que en aquests llocs no et deixen ballar perquè això sí hauria estat fantàstic del tot…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *