A Palafrugell, un viatge molt entretingut
Presentació del llibre a Palafrugell. Vaig en tren fins a Girona i seguim en cotxe al poble de Josep Pla.
Sempre explique que per a mi les xerrades i presentacions són oxigen. Parlar amb tanta gent cada setmana em dona una imatge crec que bastant real del país. Però hi ha dies que la conversa és un privilegi. Com en aquest cas. De Girona a Palafrugell em transporta una persona interessantíssima que em pot explicar coses important amb la discrecció i la calma de tres quarts d’hora tancats ells i jo sol en un cotxe.
Prenc bona nota de tot el que em diu i m’explica i aprofite per a preguntar-li coses que no tinc ocasió de saber d’una altra manera. M’explica tot el que pot explicar amb una amabilitat i un rigor que m’impressionen.
Després a la sala la presentació transcorre en la tònica de les darreres. Diria que un pèl més optimista i engrescada i tot. L’edifici on la fem, el Museu del Suro, no el coneixia i em deixa ben impressionat. Em sembla que hauria de tornar amb calma algun dia perquè avui no tinc temps de res. Tren, cotxe, xerrada, cotxe, tren. Poc després de les onze ja sóc a casa a sopar quan a les nou encara era a Palafrugell. Demà més, que de bon matí m’espera una reunió de l’ANC on m’han demanat de participar. Aquesta setmana ha estat plena, ben plena d’actes i de coses. Bon senyal.