Presentació a Lleida
Presentació ahir a Lleida, pòrtic de Sant Jordi. A l’Institut d’Estudis Ilerdencs, acompanyat de Solé i Sabaté i del president de la Diputació, Joan Reñé. Li vaig demanar si podia participar perquè conec molts pocs polítics al Principat que tinguen tan clar l’abast de la nació i parlen amb tanta claredat de Països Catalans com ho fa any. Amablement va acceptar el repte i això ens va permetre de mantenir ahir una conversa a tres, amb una bona estona de públic participant-hi també, com sempre, que va ser molt interessant.
Mentre signava un dels assistents em va dir que havia dit una frase calcada a la que havia pronunciat Vicent Torrent, d’Al Tall, anys abans. Em va fer gràcia. En començar vaig dir que no podia trobar un lloc millor per encetar el Sant Jordi que la ciutat que els valencians sempre hem mirat com el cap de la nació, Lleida. Es veu que no vaig ser massa original en el comentari però hi ha gent, com l’admirat Vicent, que sempre ens superen en tot.
La més gran sorpresa, però, va ser trobar-me a la taula, només arribar-hi, la segona edició de ‘Desclassificat:9-N’. A l’editorial m’havien dit que s’estava venent molt ràpid però jo no sabia que la segona edició era al forn. Supose que Sant Jordi l’ha precipitat o això és el que vaig entendre del comentari d’una llibretera local que em va explicar que havia patit per arribar a tenir-ne a temps i que just li havien arribat hores abans. Bona senyal. No puc negar que estic molt content.
Al final una llarga estona de xerrada informal i signatures amb els assistents i un xicot que em va retornar l’homenatge a Lleida demanant que li dedicarà el llibre al poble valencià. Segurament és la dedicatòria més sentida que he escrit –després de la de les meues xiquetes, evidentment!
