Pau Comes

Independència és llibertat

25 de març de 2006
Sense categoria
1 comentari

ZPerestroika?

Per molt que els peperos hagin intentat durant anys negar
tota similitud entre el conflicte anglo-irlandès i el basco-espanyol, l’alto el
foc d’Eta ha tornat a posar aquesta comparació en el primer pla de tots els
mitjans informatius que han tractat el tema amb voluntat d’objectivitat. Certament,
no seré jo qui negui aquestes similituds. Que n’hi ha, i moltes. Però crec que
es circumscriuen més aviat al curt-mitjà termini, i a les relacions entre
Euskal Herria i Espanya. L’interrogant del títol faria referència, més aviat, a
allò que ens interessa i afecta als catalans, a mitjà i llarg termini. (segueix…)

El nou panorama presenta riscos i oportunitats per als
catalans, segons quina o quines opcions triï Zapatero.

La primera opció seria la que podríem anomenar "Sant
Jordi 2" (o també "donde dije digo, digo Diego"). Segons aquesta
opció, el llogater de la
Moncloa podria tenir la temptació d’aprofitar-se de la
feblesa real o aparent d’Eta per prometre molt -d’això en sap força- i després
desdir-se’n, un cop hagués aconseguit allò que volia -d’això encara en sap més-,
tot pensant que Eta no podia tornar enrera. Podria, per exemple, prometre un
programa de reconeixement gradual de la nació Basca en 15-20 anys, i a la propera
legislatura, pactar amb el PP la reforma constitucional que tanqui el procés
autonòmic. Això deixaria, entre altres coses, en un mal tràngol aquells que
justifiquen les renúncies del pacte Zapatero-Mas amb l’assoliment de les fites
del 30-S en els propers 25 anys…

Aquesta opció, no obstant, té el risc de comparar Eta més amb
el Grapo que no pas amb l’Ira, i pensar que, un cop desarmada, ja no podria
tornar a actuar. Això seria cometre l’error de no veure que en els 47 anys
d’existència i 38 d’accions armades, no hi ha hagut una Eta, sinó diverses, que
s’han anat succeint. Ningú no pot assegurar que si es tanca en fals el
desarmament de l’Eta actual, no en surti una altra en pocs anys. Sobretot si
recordem que els "milis" han seguit en actiu més de vint anys després
que els "polis-milis" pactessin la seva dissolució amb la UCD.

La segona opció podria ser la "Declaració de la Moncloa" (per l’homòloga
de la de Downing Street del 93). És a dir, que el famós "preu polític"
seria el reconeixement més o menys explícit del dret a l’autodeterminació dels
bascos. Encara que fos amb els condicionants que la UE imposa a Montenegro
actualment. Zapatero podria pensar que la independència d’Euskadi o Euskal Herria
no és per a demà passat, i que els catalans tampoc som majoritàriament independentistes,
amb la qual cosa aquest reconeixement -com l’equivalent per a Irlanda- no tindria
conseqüències reals.

El primer inconvenient, quasi immediat, seria la reacció
pepera, que podria frenar Zapatero. Però l’efecte més important podria ser la
reacció catalana. Si ara ja hi ha molta gent que no es resigna a les engrunes
del "pacte de les llenties", es pot imaginar l’emprenyamenta de molts
catalans en veure que tanta moderació com se’ns ha venut, tanta bondat i fer
els deures, sobretot sense violència, al final només serveix per quedar-se
força més enrera que els bascos.

I aquí pot venir la similitud amb la Perestroika soviètica:
Gorbatxov la va idear amb l’objectiu lampedusià de canviar-ho tot perquè res no
canviés. Sense adonar-se que el règim soviètic només s’aguantava per
l’omnipresent KGB. Un cop oberta un dit la porta, aquest es va obrir tota de
cop i el règim es va esfondrar. Ara la Unió Soviètica no existeix, i
Gorbatxov és un simpàtic conferenciant que dóna lliçons de democràcia a Joan
Clos.

El mateix podria passar amb la reorganització de l’Estat
Espanyol -estat, per cert, molt més inestable del que volen fer creure els
espanyols. Zapatero pot saber com comença el procés, però no necessàriament com
s’acabarà. Si els bascos aconsegueixen més que els catalans, qui podrà,
aleshores, seguir entabanant-nos per què no optem majoritàriament per
l’autodeterminació?

  1. Si per aconseguir la pau a Euskadi cal tirar pel camí del mig entre els dos extrems (independència i assimilació) la situació final podria assemblar-se al projecte del Pla Ibarretxe.

    I com he llegit no se on (aquests tres dies n’he sentit i llegit tantes coses que ja no se qui ha dit què, però crec que era en un bloc d’ací a Vilaweb) als anys 80 els País Basc va tenir un millor estatut que nosaltres perque existia ETA, i ara que es reformen, en tindrà un de millor perque ja no hi serà ETA…i nosaltres fem de tontos del poble (com deia X.Roig a l’Avui del divendres, aquest si que ho recordo).

    Aquesta frustració crec que por portar a un increment de sentiment proindependencia o si més no desitjós de més autonomia real. Sé de votants habituals del PSC descontents malgrat ZP, i fins i tot sector empresarials comencen a veure que la indepèndencia no seria una cosa tan descabellada, que no és un mal negoci, vaja.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!