Pau Comes

Independència és llibertat

11 de novembre de 2005
Sense categoria
5 comentaris

Bricolatge demoscòpic, 1a lliçó: fer-se una estimació de vot a partir de les dades d’intenció de vot del baròmetre del CEO

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) acaba de publicar el seu
baròmetre de novembre. Com en el del mes de juny, hi ha una pregunta sobre la
intenció de vot a les eleccions al Parlament. Malauradament, aquestes dades
"crues" són poc útils per a deduir-ne tendències com les que s’han
precipitat a publicar alguns mitjans, de l’estil "el partit A puja i el
partit B baixa". (continua…)

Si volem obtenir una tendència no excessivament esbiaixada a
partir de les respostes sobre intenció directa de vot, hem de fer algun càlcul,
per tal que les dades (estimació de vot) siguin comparables als resultats que
es produeixen en les eleccions. En cas contrari, estaríem sumant pomes amb
peres, o millor dit, pomes crues i pomes al forn, que no és ben bé el mateix.

En primer lloc, la taula sobre intenció directa de vot (t. 24
del baròmetre) s’ha de complementar amb la de record de vot (t. 23). I això per
què? Per tenir una primera aproximació del biaix de la mostra (1400 persones,
en aquest cas) en l’aspecte electoral -altres aspectes, com l’edat, el sexe o
la població de residència, ja es compensen a l’hora d’escollir la mostra. Així,
per exemple, si hi ha un 17,2%, posem per cas, de gent que recorda (o diu
recordar) haver votat el partit A, però el tant per cent sobre electors el dia
de les eleccions va ser del 12,9%, resulta que el partit A està
sobrerepresentat en el baròmetre. Això significa que si el partit A té una
intenció de vot alta, no és (només) perquè hi hagi força gent que el vulgui
votar, sinó perquè els que diuen que el volen votar són més en la mostra de
1400 persones que en la societat catalana real. El mateix pot passar a la
inversa: un partit que estigui infrarepresentat.

Per als càlculs següents, és millor obrir un full excel i
anar fent columnes. En primer lloc, hi posarem les dels resultats, en
percentatge, dels partits -amb els 5 parlamentaris n’hi ha prou, per començar. Aquí
cal vigilar, i posar els tants per cent sobre els electors totals (és a dir,
incloent-hi l’abstenció, fins a sumar quasi 100), no els tants per cent de vot útil
(on els 5 partits solets ja sumen quasi 100). Això és necessari perquè els
percentatges de les respostes de la taula 24 del baròmetre són sobre
"electors totals", inclosos els que no voten, i els que no ho saben o
no contesten. En el cas de les catalanes del 2003, els resultats sobre electors
foren: CiU, 19,61%; PSC, 19,76%; ERC, 10,44%; PP, 7,52%; ICV, 4,63% (abstenció:
36,61%).

Per corregir aquest
biaix, es calcula un coeficient dividint aquest tant per cent sobre electors
pel tant per cent de record de vot. Per exemple, CiU va tenir un 19,61% de vot,
però al baròmetre té un 21,1% de gent que diu haver votat la federació, cosa
que vol dir que està sobrerepresentada (amb un coeficient inferior a 1, en el
seu cas 0,9292). De fet, si feu els càlculs, tots els partits estan
sobrerepresentats (coeficients entre 0,70 i 0,92), menys el PP, amb un
sorprenent 1,6357. Però després en parlarem, de l’anomalia del PP.

Aquest coeficient ja el podem multiplicar per la intenció de
vot de la taula 24 per obtenir el tant per cent de vot estimat. En l’exemple de
CiU seria: 0,9292 * 18,9% = 17,56%. Si repetim l’operació pels cinc partits
parlamentaris, tenim que, entre tots, sumen 56,88% del cens electoral. L’últim
pas que ens queda per poder comparar-ho amb els percentatges de vot útil, és fer
que sumin 100, de la següent manera: el percentatge de vot estimat es divideix
per 56,88 i es multiplica per cent. Seguint amb l’exemple convergent, seria:
17,56 * 100 / 56,88 = 30,88.

Així, al final resulta que CiU (30,88% estimat) baixa molt lleugerament
(-0,05 punts) respecte el 16-N, però guanya clarament; el PSC (28,15% estimat) baixa
molt (-3,02) i s’allunya de CiU; Esquerra (16,51% estimat) puja molt lleugerament
(+0,04); el PP (16, 97% estimat) puja molt i torna al tercer lloc (+5,10) i ICV (7,50%
estimat) puja una mica (+0,20).

Fins aquí una aproximació "relativament neutra",
ja que no intenta fer més correccions que les degudes al biaix de la mostra de
població segons el record de vot. Aquesta la podríem anomenar "cuina bàsica".
Per fer prediccions més acurades -en principi-, però més perilloses, cal
afegir-hi altres dades complementàries, com per exemple estimacions del vot
ocult, que no acostuma a afectar tots els partits de la mateixa manera, ni al
llarg del temps. Aquest pot ser el cas de la intenció de vot del PP al baròmetre,
molt inferior als resultats del 2003. Però això ja formaria part de la cuina
"creativa"…

  1. Molt interesant el teu treball, espero impacient la segona part.

    Però hi han unes dades que no em lliguen,respecte el vot real de les últimes eleccions sobre el 100%, les que dona CIU i foren publicades a l’e-noticies son sensiblement inferiors a les teves:PSC 19.4,CIU 19.3, ERC 10.24, ICV 4.5; les del PP no sortien.

  2. De totes maneres, les projecció de vot real que fas, és força similar a enquestes que m’han comentat que disposen els partits, les que no es publiquen i solen ser les bones.

    Més o menys van així, CIU i PSC baixen, però poquet, ERC es mante i-o puja molt poc; el que no acaba de lligar és aquest gran increment per part del PP, podria ser que degut al vot ocult i a la baixa representació de la mostra del vot del PP, fos molt dificil fer pronostics envers el PP?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!