Mails per a Hipàtia

Xerrada divendres a Santa Maria d’Oló, el poble on resideix des de fa tretze anys el Jem Cabanes. L’acte l’organitza l’ANC local i omple la sala que era l’espai cultural i social de l’antiga colònia tèxtil.

És una setmana molt especial, on la unitat del procés ha quedat esquerdada per les diferències polítiques. Intente ser persuasiu. No sé si ho aconseguisc però la veritat és que ens hi estem dues hores ben llargues discutint. Al final acabe demanant descans, durant la setmana he dormit molt poc i ho note en el cos.

El Jem és l’encarregat de presentar-me i diu coses que m’impacten. Jem és segur la persona més sàvia que conec però sobretot és un amic enorme, d’aquells que mai no et girarà l’esquena passe el que passe. El seu alè i les coses que diu abans que em toque xerrar a mi m’arriben molt endins.

Amb la gent el debat és bastant aproximat al normal. Només que la inquietud pel trencament de la unitat política ens inquieta de manera especial. A tots. La gent de l’ANC local, però, són d’aquell estil que alçarien la moral d’un mort. Han pintat parets de groc, embolicat objectes urbans, preparen un autobús per a baixar a Barcelona diumenge i no paren ni un minut. Quan acabem la xerrada treuen les cadires i preparen un pica pica. Mentre brindem el batlle avisa que acaba de rebre la confirmació que al poble hi haurà urnes el 9-N. I jo pense que a Oló, malgrat la setmana que hem viscut, tot sembla possible i tot sembla guanyat.