Mails per a Hipàtia

El ‘Pam Tour’ comença a enfilar la recta final. El llibre ja és el carrer des de fa més d’un any i em sembla que tot i que cal seguir fent actes en la recta final pel referèndum l’excusa ja sembla excessiva. Així, doncs, vaig gaudint de les que seran aquest juliol les darreres presentacions.

Aquesta setmana dues, a Balsareny i a Alcover. A tots dos llocs, contra el que és la meua costum de pujar en tren, van decidir vindre’m a buscar a Barcelona. Així que vaig gaudir d’una bona estona extra de conversa.

A Balsareny el teatre local es va omplir en la platea, en un debat divertit fins i tot i molt interessant que es va allargar durant hores. Deu ser de les presentacions més llargues que he fet però m’hi vaig sentir molt còmode entre aquella gent. Treballen més del que es pot demanar i sempre estan pensant com poden fer més encara. Aquesta és una de les claus de la situació tan bona en la qual estem.

A Alcover també la colla de l’ANC fa més feina de la que tocaria. És un poble un pèl estrany perquè té un batlle socialista, pel que m’expliquen bastant peculiar. I per què no té ni CiU ni ERC a l’ajuntament, que deu ser un cas únic. (*Em corregeixen sobre aquest tema, CiU sí que hi té regidors, ho vaig entendre malament). Hi ha dos regidors de Solidaritat, partit un militant del qual no van perdre l’ocasió d’explicar en la xerrada que tot el que fem tots és un autèntic desastre i que ells tenen raó en tot. 

Era la nit de divendres i el regal va venir en forma de sopar, en una espècie de mas on feia una fresqueta deliciosa i on vam menjar molt bé. Això de fer quilòmetres també té compensacions.

Per cert que els d’Alcover em van explicar que venien al Canet Rock, que com és sabut es fa a Arenys i vam quedar que ens veuríem. Fent broma. El cas, però, és que enmig de la gentada, efectivament, ens vam trobar