Avui parle de Xàtiva
El nou rei d’Espanya ha decidit coronar-se el mateix dia que el seu avantpassat va cremar Xàtiva. Aquell borbó malnascut no en va tenir prou encara i va decidir canviar-li el nom. Els seus habitants van ser deportats en massa a la Manxa i la ciutat va prendre durant un segle l’histriònic nom de Colonia Nueva de San Felipe. Per això avui a Xàtiva penjaran crespons negres dels balcons i les finestres, enutjats per la insensibilitat absoluta del nou Borbó que no ha tingut cap remordiment ni vergonya a l’hora de coronar-se vestit de militar i el mateix dia en què el seu avantpassat va ordenar la crema. Parle, doncs, avui de Xàtiva. Amb goig. De la Xàtiva de mon pare i els meus avantpassats. De la Xàtiva que veia des del balcó de ca ma güela al carrer Montcada, carrer de trànsit estret, vell símbol de la ciutat lliure. Del so de la font de la plaça de la Trinitat. Dels arbres de l’Albereda. De la calor espessa i blanca que ens obligava els xiquets a la migjornada.
I parle amb orgull de la Xàtiva que no ha oblidat mai el seu origen ni el seu valor com a símbol de la nació. La de les banderes roges amb les quatre barres al mig. La de Vicent Peris i l’Encobert, la que canta l’Estellés, la dels morts sota el bombardeig feixista italià a l’estació, la de Raimon i sa mare, en aquell carrer blanc, la dels Ventura pare i fill, la dels maulets i la pedra que els recorda amb solemnitat a la plaça de Sant Francesc, la de l’Almodí on penja Felip V cap per avall i on penjarà cap per avall pels segles dels segles. Mentre Xàtiva existisca.
Avui un Felipe en substituirà un altre. I Xàtiva ho veurà, ferma al peu del castell. Posada en el mapa d’on la van voler esborrar.
(El meu article d’ahir a El Punt-Avui)