Mails per a Hipàtia

El lector d’aquest bloc recordarà el meu bon amic Z, periodista italià amb immillorables fonts directes al Vaticà. Aquests dos apunts sobre Ratzinger, insinuant la seua dimissió abans que passés, van moure un enrenou notable. Ara ha passat de nou per Barcelona. En trànsit. Ahir tenia una hora llarga d’espera entre vol i vol així que vaig pujar a l’aeroport a fer-hi un cafè amb ell. Els seus comentaris sempre són impagables i molt interessants. Com jo sospitava el papa Francesc li cau bé però pensa que és provisional. ‘Té una malaltia…’ diu, abans de llençar-se a una explicació de vol alt:

-Hi ha molts fets extraordinaris en l’abdicació de Ratzinger, no només la seua marxa. Però és evident que un costum de segles a l’església, que el papa es mor sent papa, no el trenques per un caprici només; el devien forçar amb alguna cosa gruixuda

-…

-Diuen que hi ha una foto. No ho sé, no ho sé… remuga mentre gira el cap a dreta i esquerra, com assegurant-se que no ens escolten.

-Has dit que hi ha més coses però què pot ser més extraordinari que l’abdicació d’un Papa? que li dic.

-Que un jesuita vulga ser papa!! respon amb un somriure de banda a banda de la cara. Expressiu. Diu: els jesuites s’han passat segles creant el contrapapat, el papa negre. I ara de sobte es queden el càrrec de papa blanc, quan no el van voler fa cinc anys?

-Com?

-El papa Francesc podia haver guanyat fa cinc anys. Això ho sabem ara: només depenia d’ells. Però els jesuites no van voler jugar fort. En canvi ara que un papa ja ha dimitit i que per tant el segon pot fer-ho fàcilment ara sí que juguen. Curiós…

-Vols dir que ells mateixos no se’n fien?

-No! se’n fien molt. Però al Vaticà hi ha un canvi enorme en marxa i nosaltres només veiem el que volen que veiem. Juguen a distreure’ns i ho fan molt bé. Per exemple aparten a Bertone, alabat sia déu!, però resulta que encara és camarleng. Umm… Els jesuites saben molt bé el que estan fent. I l’Àsia deu tenir molt a veure-hi perquè ells van ser els primers que van anar-hi.

-L’evangelització de l’Àsia?

-No! l’economia: els fons asiàtics! El món ja el governen els asiàtics. I la veritat és que aprenen molt ràpid. La diplomàcia vaticana és perfecta, impecable. Però saps què? ara els turcs són molt bons, molt. Em tenen impressionat. I els russos. Ens en riem d’ells encara però també han après molt. L’eix s’està desplaçant molt ràpid cap allà. Saps? en el món hi ha gent que és conscient que té poder, un poder realment imperial, però són molt pocs i es respecten molt entre ells, molt més del que pots arribar a imaginar. El Vaticà n’és un -segueix tenint un poder immens. Els asiàtics són els altres. Europa és morta. I a Amèrica Obama està fent-ho molt bé, però té el problema que el context no l’ajuda..

-Obama ha fet una jugada magistral a l’Iran però no crec que ho estiga fent gens bé… proteste tímidament.

-Llegeixes massa diaris Vicent… Obama és un intel·lectual. No és un polític. I en els temes que importen de debò, allà on està en joc el futur, ho està fent meravellosament bé, mira la seua política asiàtica, la zona de lliure comerç amb el Japó… Però Obama no té temps per a perdre en la política, amb aquells bojos carallots que omplen el congrès!

Mentre prenem el cafè li explique una conversa de fa dies amb un alt funcionari europeu a Luxemburg. Me’n va parlar també dels fons, amb una intensitat semblant. A parer seu Merkel només és una funcionària al servei dels fons asiàtics i mirant de gestionar alhora els interessos barrejats dels fons alemanys. Curiosament també ell em va insinuar que el papa jugava un paper central en tot. Z em respon mentre escura amb la cullereta la resta de l’escuma del cafè que ha quedat a la tassa. Observe que li han eixit moltes canes. Ara fa potser un any ben llarg que no ens havíem vist, que només parlàvem per telèfon:

-No oblides mai que el Vaticà és una màquina perfecta, la podeu ridiculitzar tant com volgueu però no us cregeu la broma. L’arribada de Ratzinger tenia a veure amb l’amenaça de l’Islam i els jesuites, no només Francesc, són ací per Àsia. Ells sempre van uns anys per davant de tots. El seu poder es basa en usar la informació abans que no l’usen els altres. No tenen tancs ni exèrcit però fa dos mil anys que fan circular magistralment la informació, com ningú…

-No parlem, però, de la informació com s’entèn habitualment. La informació de la qual tu parles és aquella que ha de ser verificable, pertinent i que pot ser usada per a provocar canvis monumentals ¿recordes aquesta definició?

-I tant! és que és d’aquesta classe d’informació de la que parlem. I dissortadament els periodistes no podem fer res més que entreveure-la de tant en tant. Si ens deixen…

Es fa l’hora d’embarcar. L’acompanye cap a al control i Z s’exclama amb l’aeroport de Barcelona:

-Esteu guanyant molts punts, vosaltres. Fa anys hauria estat impensable que hagués de venir a Barcelona com a punt d’intercanvi. Els catalans esteu de moda, ara és un bon moment per a vosaltres, molt bo…

I mentre diu això i ens fem una abraçada Z somriu amb aquell somriure enigmàtic que posa quan creu, ai!, que està a punt de parlar massa.

(PD. Quan acabe d’escriure aquest apunt me n’assabente que el papa Francesc ha enviat un missatge especial a una celebració sobre les famílies que es feia a Barcelona en comptes de fer-ho a Madrid, com tots esperaven. Caram…)