Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Seny o crueltat?

Publicat el 8 de juny de 2013 per vicent
Dia de feina a Estocolm. De fet a Stavnas, una petita illa a l’arxipèlag, la darrera on hom pot arribar en cotxe, on viu des de fa anys el meu amic Ove. Sopant ens presenta la família que viu en la casa al costat de la seua i m’explica una anècdota estremidora.

Els veïns són una família de pescadors, dels darrers que queden ja en aquestes illes. I l’avui mai no va entendre per quin motiu Ove va fer-se una petita piscina a casa. Viu a quatre metres de la mar però la raó, òbvia per a mi, és que té un sistema rudimentari però eficaç d’escalfar l’aigua. Així que usa la piscina, a una temperatura raonable, en comptes d’usar la gelada mar del Bàltic.

Quan li ho va explicar al vell pescador però la sorpresa va ser que aquell home, que sempre havia viscut a la mar, no sabia nadar i s’estranyava per això de la piscina. I allò que realment impressiona és escoltar perquè no sabia nadar. Era un costum local. Els pares no ensenyaven a nadar, a posta, als xiquets que podien acabar sent pescador. I la raó d’una cosa aparentment tan estranya és que no volien que saberen nadar perquè així si mai queien a l’aigua morien ràpid.

Pel que es veu, això contava el vell pescador, morir en les gelades aigües de la Bàltica és una autèntica tortura si vols sobreviure. Fa tan fred que sembla que fins i tot tens a?lucinacions de tant dolor que provoca el fred. Així que la solució simple és evitar que pugues sobreviure, per evitar-te el dolor: si no saps nadar t’ofegues ràpid i pateixes menys. 

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

  1. Sóc de muntanya, però el meu pare era de la costa. Tinc 52 anys i el meu pare en tindria uns 80 i no sabia nadar. Quan era adolescent em va sorprendre constatar que no hi havia gaire diferència entre els qui sabien nadar i els que no, sent uns de mar i els altres de muntanya. Aleshores no entenia que els de costa no sabessin nadar i els preguntava perquè no n’havien après. Molts pescadors del càlid mediterrà tampoc sabien nadar. Esmentaven la por,  però avui, recordant el to en què ho deien, diria que volien dir prudència. Nosaltres hi anàvem de colònies i en una setmana ja ens aguantàvem i nedàvem com gossets i ells no volien anar dins l’aigua més enllà de l’aigua a la panxa, i les dones , els genolls. Alhora tenien  molta afició a buscar eriços i musclos… De gran vaig arribar a la conclusió que simplement era una estratègia estadística per a evitar un risc mortal i continuat quan ets menut. I potser això explicaria que aleshores mols pescadors no sabéssin nadar, perquè quan ho podrien necessitar ja els feia massa “por” malgrat passar-se totes les jornades sobre l’abisme líquid. Irònicament deien que sabien nadar com els peixos…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.