Mails per a Hipàtia

He pujat a Prada, en una escapada curta, per a participar en el seminari d’investigació que la Universitat de València hi organitza sobre Joan Fuster. Aquest matí.

Vaig arribar ahir i tot i que veig la UCE apagadeta vaig tenir la sort de trobar un d’eixos miracles que només passen a Prada. En acabar de sopar a l’església del poble representaven la versió algueresa del Cant de la Sibil·la.

La van adornar en excès per al meu gust però la salmòdia de la Síbil·la és tan màgica que em va proporcionar uns quants segons d’èxtasi. Poques melodies tenen la bellesa d’aquesta i trobar-te-la de sobte, sense esperar-la, és un enorme regal.

Al final els algueresos es van fer un petit embolic amb les llengües, italià, francès, espanyol, català, no sabien on eren. El rector del poble els parlava en francès, hi havia algú, no sé qui era que els deia coses en espanyol, ells no sabien si respondre en italià i aviat van veure que el català era ben bé la llengua comuna.

Tota una prova que si no vens a Prada et perds.