La premsa francesa
Diumenge vaig veure amb el meu cunyat la final de la Copa del Món, a través de TF1. Acostumat a l’histrionisme dels seus col·legues espanyols la visió del partit a través de la televisió francesa em va ser balsàmica. Com és normal preferien la victòria dels seus però van ser en tot moment molt correctes amb el joc, fent sempre comentaris asenyats. Fins i tot quan Zidane va colpejar el jugador italià van ser molt crítics amb l’as francès.
I ahir a la vesprada em vaig comprar “L’Equipe”, el gran diari francès d’esports i vaig quedar encara més bocabadat. En un editorial de portada criticava amb duresa l’actitud de Zidane i li recordava que milions de xiquets estaven més pendents que mai de l’actuació del seu heroi. Què els explicarem, ara? deia. Què explicaràs als teus quatre fills?
Vaig quedar molt impressionat. Gratament impressionat. Tant TF1 com “L’Equipe” em van semblar modèlics en el seu comportament i em vaig preguntar amb recança si nosaltres hauríem reaccionat de la mateixa manera en el cas que Ronaldinho o Aimar hagueren fet un lleig semblant. Em tem que no, per desgràcia.
Vaig llegir L’Equipe. Certament impressionant. I ara comparem-ho amb el Marca; poc menys que en Zidane és un sant, una víctima dels malparlats i ofensius italians que se’n van recordar de la seu germana. Noi, això passa a tots els partits, inclús als de costellada que fa ja anys jugava jo en lliguetes catalanes de les més inferiors de les categories. T’has d’aguantar o contestar-los amb la mateixa moneda, si vols caure tant baix com ells, però mai actuar com ho va fer Zidane, amb el que representa per a milers i milers de persones.
Salut i //*//.
No recordes què va passar quan Eto’o va escopir un jugador de l’Atletic de Bilbao a la cara? De seguida vam passar a criticar Javier Clemente per un pretès comentari racista…
L’escopinada d’Eto’o em va fer sentir vergonya de ser culer; el silenci posterior del club em semblà intolerable. El propi Barça hauria d’haver sancionat el jugador.