Mails per a Hipàtia

Els organitzadors de la conferència ens van portar a sopar al castell de Caerdydd. L’edifici no impressiona tant per la seua arquitectura com per l’enorme espai que ocupa. Molt ben il·luminat, amb molta discrecció i preparat per a tota mena d’esdeveniments.

En aquest tipus de congressos de vegades aquests sopars oficials són la pitjor part. No va ser el cas. Ens van servir plats raonables i vam tenir una bona sessió de música popular gal·lesa primer i popular a seques després. Fins i tot amb un ingeniós animador local, profundament anti-monàrquic per cert, que va tenir la malapensada de fer-me eixir a l’escenari, a mi i altres. Espere que a ningú no se li ocurrisca penjar a YouTube l’escena…

A l’eixida vam optar per tornar caminant a l’hotel i em va sorprendre la quantitat de gent enorme que hi havia pel carrer, malgrat el fred que hi fa. Supose que tot és acostumar-se és clar…

Per cert al castell he vist la primera bandera britànica des de que estic ací. De gal·leses hi ha pertot. Moltes australianes també i alguna anglesa i escocesa. Però la Union Jack no l’havia vist encara.