La trappola

La trappola che non acciuffa niente

23 de març de 2009
0 comentaris

Es veu que sí que hi ha partit, ministra Chacón

Sorprèn el canvi de tàctica. Fins ara el govern espanyol, amb el tema de l’autodeterminació, sempre havia escollit el camí del cinisme. Com aquell eurodiputat socialista, ja fa anys, que fa un llibre dedicat a Bòsnia i a la defensa del dret a l’autodeterminació, i quan li pregunten pel País Basc i Catalunya, els respon que no és el mateix. I el cert és que l’home va fer un bon negoci venent llibres entre aquests catalans que per no fer gaire nosa es declaren tan federalistes. I fins ara les coses anaven així, vinga a defensar per mig món els militars espanyols els drets a les autodeterminacions, però quan la cosa la tenen a casa, “-Ves, fuig, ai quin fàstic!”. Clar que fins ara això de l’autodeterminació era cosa de països africans en procés de descolonització. Però aquesta senyora ministra -que té estudis i és viatjada-, ha descobert estorada que Kosovo no és un país d’Àfrica, i ja no serveix allò que deia un jutge de l’Audiència Nacional, “-Si volen res, que acudeixin al Tribunal de la Unió Africana”.

Doncs que vagin fent, si es volen treure contradiccions i puces de sobre, aviat descobriran que el món no és com ells volen. Ara ja saben els americans que l’Estat espanyol no respecta el dret a l’autodeterminació, i per tant no respecta els Drets Humans. Així serà més fàcil explicar que a l’Estat espanyol es prohibeixen partits polítics, es vulneren els drets de reunió i d’associació pacífica, llibertat d’expresió, i s’empresonen persones per les seves idees polítques. Algun dia la UE ens haurà d’explicar perquè admet com a membre un estat que no es democràtic -es vulneren drets que han estat excusa per evitar l’admisió de Turquia a la UE-. Tal faràs, tal trobaràs. I així cada vegada estaran més aïllats del món.

Del Mail Obert d’en Partal d’avui:

En el món d’avui hi ha poques coses que pugues fer tu sol contra tots.
Fins i tot si et dius Espanya i si el sentit de la teua vida política
és d’oposar-te a l’autodeterminació.

PD. No puc estar-me de traduir el fragment de la conferència de premsa
del Departament d’Estat (el de Hillary Clinton). Més que res, perquè es
puga apreciar el to del portaveu, que mai no parla així sense haver
consultat abans com pot mostrar-se de dur, i també el dels periodistes,
sobretot en la darrera pregunta.

PREGUNTA. Cap comentari o reacció a la indicació d’Espanya de retirar les tropes del contingent de pau de Kosovë?

MR. WOOD (portaveu del Departament d’Estat). Sí. Nosaltres ens
sentim profundament decebuts per la decisió que ha pres Espanya.
Recordem que l’any 1999 els aliats de l’OTAN vam acordar el principi
‘junts hi entrem, junts n’eixirem’. Per tant, ens sorprèn aquesta
decisió. I l’hem sabuda just abans que es fera pública. De nou, doncs,
ens sentim profundament decebuts.

PREGUNTA. Comparteix la visió espanyola que la missió ja és acabada?

MR. WOOD. De cap manera. De cap manera.

PREGUNTA. Ha donat [Espanya] cap raó per a procedir així?

MR. WOOD. S’hauria de demanar al govern d’Espanya que explique les
raons de la seua decisió. Però, de nou, com ja he dit abans, ens sentim
profundament decebuts i no puc dir gran cosa més.

PREGUNTA. Són gaire de fiar com a aliats [els espanyols], si ara
se’n van de Kosovë, igual que se n’anaren de l’Irac després d’unes
eleccions, si no recorde malament?

MR. WOOD. Espanya és un soci nostre. Però aquesta decisió no ajuda
gens a fer allò que provem de portar a terme a Kosovë. I ho lamentem.
És una decisió que ha pres el govern espanyol, però, tot i així, ens en
sentim profundament decebuts.

I també podeu llegir la sentència del Tribunal Superior de Canadà (Un país democràtic, sense Audiència Nacional) sobre el Quebec: En francès, en anglès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!