Amb el senyor Valor
Demà puge a Prada on hi estaré desconnectat uns dies. Per això, tenint en compte els problemes de connexió, igual no podré sumar-me al reconeixement blocaire al senyor Enric Valor que demà dilluns espere que siga notable. Així que per si de cas i perquè no se’m puga posar falta ací va la meua blocada d’homenatge a l’escriptor, al gramàtic i al nacionalista.
Quan finalment vaig poder estudiar català jo també vaig ser un dels usuaris dels seus llibres. Recorde amb especial goig ‘Millorem el llenguatge’ que em va obrir tot de portes i finestres.
A ell el vaig vore en comptades ocasions però sempre impressionava pel seu tracte i la seua presència. Una vegada va ser a la seu del PSAN de València on hi havia anat a demanar permís per a pagar la quota també al PSUPV, un dels mil invents de Ventura. No és que volguera deixar de pagar la quota que, sembla, pagava al PSAN sinó que en volia pagar una altra també a un altre partit. Jo estava allà assegut esperant a parlar amb no sé qui i vaig poder veure en directe la cara del xicot que l’atenia, sobrepassat per l’elegància de la demanda.
I en una altra ocasió recorde una espècie de tertúlia on crec recordar que hi havia també Joan Francesc Mira i Eliseu Climent. Em va impressionar la rotunditat amb la qual el senyor Valor defensava les formes genuïnes valencianes. Concretament va criticar la mania de dir ‘a sobre’ per ‘damunt’ -observació que sempre he retingut i que em persegueix cada volta que tinc la tentació de dir això d’a sobre…
He conegut també amics seus i gent de Castalla i sempre la imatge del senyor Valor ha estat la d’un personatge impecable, digne i decent. Un orgull per als valencians i per a la nació sencera.
Vicent, un cop més gràcies a tu, personalment, i a tot Vilaweb pel ressò i participació en aquests actes d’homenatge blogaire.
Sempre hem defensat que són una bona manera de fer comunitat i de despertar sensibilitats envers les grans personalitats del nostre país, petit però vital i emprenedor.
És també un valor afegit (mai millor dit això de Valor) poder llegir experiències i vivències en primera persona. Sovint els personatges homenatjats ens són prou propers com per permetre l’aparició d’anèdcdotes en primera persona, que fan la delícia dels qui anem botant d’escrit en escrit.
Gràcies, un cop més, Vicent i que passis una bona estada a Prada!
En som molts i moltes que hem participat en aquest homenatge en motiu dels cent anys del seu naixement!
( aprofito per a dir-te que llegeixo vilaweb diariament i crec que feu una gran tasca, un periodisme àgil, sincer, treballat i valent) Gràcies!
Damunt tot al País Valencià tot ha estat un defecte de forma per banda tant del ‘blau’ com del ‘roig’.
El ‘roig’ amb la prepotència principatina catalana de manca d’humilitat i la preponderència de voler imposar les seves formes al País Valencià i la el ‘blau’ amb la prepotència de voler mantindre els privilegis d’imposició castellana.
Tot un cumul de desproposits socio-politics tant d’uns com dels altres que han contribuït a capgirar la llengua al País Valencià.