Premi i gràcies

Ahir a Viladecans es va fer la nit de Santa Llucia, dins la qual ens van lliurar el Premi Òmnium de Comunicació a VilaWeb i a TV3 pel programa ‘Adéu Espanya’.

Hi vaig expressar el meu agraïment i la voluntat de seguir treballant, ara que estem immersos en ple procés de canvi, pel periodisme de qualitat i el país.

I vaig rebre moltíssimes mostres d’afecte. Més de les que podia assumir en una nit.

Això em va fer pensar molt. La veritat és que fa molt temps que li pegue voltes a per quina raó generem tant d’afecte. I no puc sinó estar molt i molt agraït.

Tinc la sensació que som molt estimats. És evident que no per tothom però ni Mandela ho és per tothom, eixes coses no passen. Però sí per una quantitat enorme de gent, coneguda i anònima, que quan ens passen coses com aquest premi ens aturen, ens feliciten, ens donen les gràcies…

Som nosaltres els que hem de donar els gràcies. I jo ho faig. Un diari no és res sense els lectors, en això el Montanelli era obsessiu. Un diari són els lectors, ells en són els amos finals del seu destí. I per això la faena que nosaltres fem només es justifica perquè hi ha una enorme quantitat de persones que ens lligen i que s’hi senten reflexats. Això deu passar amb tots els diaris.

Però en el nostre cas hi ha també un agraïment que m’emociona. La gent és molt amable amb nosaltres. A voltes pense que massa. És extraordinàriament afable, carinyosa i això em fascina i em fa molt feliç.

Treballem molt, a voltes pense que és difícil explicar quant i com treballem. Però rebem molt també de vosaltres. I també m’és difícil explicar quant i com rebem.

Només volia compartir-ho. Compartir aquest sentiment que fa temps que experimente. I renovar les gràcies a tots.

6 pensaments a “Premi i gràcies

  1. Quanta bona feina que fas a Vilaweb! Extraordinària! Que puguis seguir per aquesta via durant molt de temps. 

    Vull ressaltar la veu que has donat a les noves formacions independentistes que es presentaven a les eleccions els 28-N. Quant els altres mitjans els feien el boicot, tu els oferies un bon espai. Gràcies!

    En general Vilaweb és un diari diferent on trobes la crònica dels moviments ciutadans no polititzats i sempre en el quadre dels Països Catalans. I els vídeos/TV i l’escola i els blocs i … 

  2. Voldria que em respongueres, Vicent Partal, un dubte que tinc d’ençà que
    he visionat el vídeo que heu penjat en el portal de Vilaweb sobre
    l’escriptora alemanya Cornelia Funke (sé que no té cap quevore amb el
    tema d’aquest post, però no se m’acut cap altra via de comunicació amb
    vós):
    Després que la jovenalla li ha formulat tot de preguntes sobre
    els seus llibres, unes en anglés, la majoria en català i fins i tot una
    en alemany, Cornelia Funke s’acomiada amb un gebrador “muchas gracias”, i
    el dubte és el següent: ¿Sap ella que eixos jóvens li estaven formulant
    les preguntes en català, o es pensa que era castellà?
    És més, si el
    xicon que li ha formulat la pregunta en alemany, se l’ha preparada de
    bestreta, ¿per què ella no ha tingut el xicotet detall d’aprendre, o si
    més no demanar com es diu “auf Wiedersehen” en català?
    ¿Per què ha hagut de glaçar-me la sang tot just al capdavall de l’entrevista amb eixe inoportú “muchas gracias”?
    Això
    em fa pensar que no coneix gaire sobre la realitat lingüística en
    Catalunya, i em dol que els alemanys, fins i tot els cultes com ella,
    desconeguen que els catalans ens estimem la nostra llengua.
    I encara
    em doldria més que haguera marxat de l’entrevista tot pensant que allò
    que parlaven aquells xics i xiques era castellà i no català.
    Moltes
    gràcies per la vostra atenció, i fins aviat, o com diria qualsevol
    català que rondara per Alemanya: “Danke schön und auf Wiedersehen!” (no
    costa tant aprendre’s quatre expressions de compliment, ¿tat, Frau
    Funke?)

  3. I moltes gràcies
    per ensenyar-nos com fer d’internet un espai en català
    i ensenyar-nos tantes i tantes coses
    i com no, per oferir-nos vilaweb cada dia

    mil gràcies per la feina feta
    i per laque fareu

  4. Merescudes.
    I aquest trosset que has estrit…  Treballem molt, a voltes pense que és difícil explicar quant i com treballem. Però rebem molt també de vosaltres. I també m’és difícil explicar quant i com rebem.

    Més profund no pot ser. Imagino com ho feu de treballar. Molt i dur.
    Estic contenta per vosaltres i de rebot per mi. Ningú sap l’orgullosa que estic i que me’n sento d’aquesta casa. També  m’és difícil d’explicar.

    Enhorabona.
    L’enhorabona per tots i per cada un dels racons de Vilaweb (inclosos els cables de llum o l’aire).

     

  5. Amics Amats, no sé com podia viure abans de Vilaweb. No sé com podia tenir tanta d’informació i de formació abans de Vilaweb. No sé com podia sentir-me inspirat abans de Vilaweb. No sé com podia tenir tantes de ganes d’escriure i de llegir i de viure abans de Vilaweb. No t’estranyi, Vicent, que la gent vos estimi perquè vosaltres en diari i in person donau estimació.
    Font de Felicitats, gràcies de bell nou! Enhorabona, i per molts d’anys i bons! Els lectors i col·laboradors ens sentim el premi un poc nostre també, tan bé. Una aferrada forta pel coll a tot hom.
    Biel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *