Amb el CAC
Participe en una jornada del CAC sobre noves formes de televisió -és un guirigai ja d’entrada això dels noms. Parlem bàsicament de tot el que no és la TDT i de la crítica, per tant a la TDT. Jo mantinc la meua tesi de fa anys: que no és sostenible ni eficaç i que destrueix la trama de televisió de proximitat que, en analògic, havia estat tan important en el nostre país. Em sorprenen altres crítiques que encara em fan preguntar-me més què pinta això de la TDT i qui en va prendre la decisió. Per exemple ara s’ha de retallar l’espectre a tot Europa en favor de la banda ampla mòbil i això vol dir que com a mínim a l’estat espanyol no hi ha canals per a tots els qui tenen canal adjudicat. Sensacional. Sembla que faran com amb l’overbooking dels avions, esperar que algú no es presenta a darrera hora. I de fet ja són molts els concessionaris que han dit que no faran servir el canal que els han adjudicat. En el darrer moment una sorpresa més. Presenten un ‘nou’ desenvolupament tecnològic que sembla que ho resoldrà tot i que consisteix en emetre no directament a cada casa sinó a través d’uns nodes estratègicament situats. No sé si és a mi però això em sona a reinventar la roda …o siga internet.
Bona nit,
a mi també em passa el mateix: de la TDT cada dia en surto més decebut. Suara he fet una mica de zàping i, certament, per arribar fins aquí no sé si valia la pena tant enrenou. La matèria que donen, que al capdavall és el que compta, fa badallar amb ganes. La veritat és que se’ls nota molt que han concebut tot aquest tinglado com un nou instrument d’estatalització. Els canals en espanyol s’han multiplicat per no sé quant, i els catalans van fent el mateix de sempre. Als que, com jo, deveu estar a punt de vendre-us la TV i comprar-vos una peixera, us recomano els vídeos antics del programa Identitats que TVC penja al seu web: sí, sí, el que més em motiva de la nostra TV és un programa emès els anys 80… Ara espero amb candeletes que pengin el Persones Humanes. Quins temps, aquells!