Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

La meua Sinera

Quan érem molt molt joves Toni Marzo, a Bétera, cantava Espriu. Ell va posar música a un poema sobre el carrer de l’Om

La teva mare broda
en el carrer de l’Om.
La teva mare broda
broda claror.
La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.
Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l’Om.

Jo aleshores no sabia que aquell era un poema escrit per a la mort del seu amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel i encara menys sabia que Arenys de Mar, amb el pas dels anys seria també un poble meu, el poble d’Assumpció, de molts caps de setmana, de molts dies d’estiu, de les xiquetes, d’amics i família.

El carrer de l’Om de fet és la casa pairal de Rosselló-Pòrcel a Palma i no crec haver-hi estat mai. Però he recorregut pràcticament tota la geografia de Sinera i ara reconec en els poemes d’Espriu ecos vells, imaginacions de com era allò que llegia i reconec paraules i espais que tenen un significat concret per a mi. Quan llegia Espriu a Bétera les referències eren abstractes i poètiques. Ara a la seua Sinera sé què és un aloc, veig els tres turons i tem el bot desbocat del rial que ja no hi és però que jo he vist encara.

He tingut sort en eixe sentit. Seguisc dient que per al meu gust Espriu és massa trist i fosc. Però gràcies a la meua Sinera m’emocione quan escolte Raimon cantar ‘He mirat aquesta terra’ i ara ho faig no només per la terra tota simbòlica sinó també per la terra concreta, per Arenys. Hi ha matins que des de la boca del carrer de l’Olivar he vist una imatge extraordinària, quan la mar es veu allà baix alçant-se per damunt de la línia de l’horitzó, majestuosa i potent. I sempre que em passa això m’he d’aturar un segon a assaborir tanta bellesa, allà a la boca de la riera. En fer-ho me n’adone invariablement que ningú mai sabrà definir aquell paratge millor del que ho va fer Salvador Espriu en aquell vers de ‘la llum pujada des del fons del mar’

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. El 1997 vaig participar en les “24 hores del ciberespai” que organitzava el web d’Arenys de mar amb un escrit que vaig titular precisament “La meva Sinera”. Avui l’he recordat en el meu bloc, afegint-me a l’homenatge a Espriu. A mi em va passar al revès que a tu. En llegir Espriu hi anava reconeixent espais familiars.

  2. Benvolgut Vicent. És molt bonic el teu apunt sobre Espriu. Nosaltres, amb els meus nois i noies també n’hem fet un a Escoles en Xarxa a l’apartat de Primària. La diada i el personatge s’ho mereixien.
    Fins aviat
    Patrici

  3. Reiterativament han anat apreixent escrits relacionant la música de Raimon i els versos d’Espriu. Trobo que és una bona societat, gairebé tant com Partal & Maresma. 🙂

    Avui l’eco d’Espriu ressona per més de 150 blogs a la catosfera (i no catosfera, que n’hi ha de Cadis i d’altres bandes) i jo t’agraeixo el suport que ens has donat, personal i de Vilaweb amb els magnífics articles que han fet de seguiment de l’esdeveniment.

    El pròxim Enric Valor? 😉

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.