Remigi Palmero
Els reis han tingut a bé arribar acompanyats d’una versió traspasada a digital del magnífic LP de Remigi Palmero “Humitat relativa”, un disc d’una bellesa descomunal, que no he pogut deixar d’escoltar-lo durant hores. L’oblit de músics com Remigi o Juli Bustamante és un luxe que cap cultura del planeta s’hauria de permetre i menys que cap la nostra… Quan reconeixes cançons com “Plens de sol” vint anys després d’haver-les escoltat i adonan-te’n que l’havies arribat a oblidar et sents com un imbècil. O com un cretí -no sabria distingir-ho ara…
“Córre el sol com un infant
pel passadis
Puja el sol com un amant
sobre el teu llit
sobre el peu nu
canta el sol com un ocell
en el balcó
xiula el sol de bon matí
com el trenet que creua l’horta i els canyars
tota nua, nua i alta dins la cambra
s’alegraven els teus pits
caderneres, passarells i teuladins
sargananta a la paret,
plens de sol de bon matí”
(Per cert: quan era músic un dia vaig tocar amb ells. Va ser a Benimaclet, durant una festa Carles Salvador. Tico Balanzà no va aparèixer i estava tot llest per a tocar però no tenien bateria. Em van demanar que els ajudarà a eixir del pas i ho vaig fer encantat, per supost. Emocionat. Jo era molt jovenet i tocar amb ells em va semblar un somni. Balanzà posava sempre la seua bateria sota un immens paraigua de platja i tocar allà baix, amb Remigi i Bustamante al costat, va ser inoblidable…)
Bona nit o bon dia, Vicent!
Això que ens presentes és poc conegut … em sembla .. Ara no hi ha excusa per a no penjar-ne una mostra o una peça en qualsevol blog d’audio d’aquests que hi ha i que potser a Vilaweb haureu de muntar.
Bon any .. i avim si coincidim per aquí o per allà. Et voldria comentar una (petita) idea per si t’interessés.
No, jo tampoc no ho coneixia, la veritat… crec que hem oblidat molt del nostre passat…
La teua anècdota em recorda la publicitat d’una beguda amb whiskie (no recorde quina). Però, m’imagine l’emoció que sentiries.
Per cert, jo sóc de Benimaclet, encara que ja fa 17 anys que visc a Meliana.
A Palmero i a Bustamante (junts) se’ls ha vist recentment en el desllavassat homenatge a Ovidi del Micalet, i la veritat és que els dos estan per a que els facen l’homenatge a ells, de desbaratats que estan!
Crec que Provisions (87) va ser el primer disc -casset- en valencià que vaig escoltar jo, i pense que la veu de Remigi és la més bonica que hem tingut mai a la Terra de Bernat: el nostre paisà Òscar Briz, per exemple, és un orgullós deutor de l’hipotètic rock mediterrani d’estos dos figures. I jo ho sóc d’ells i del Mangue, per simple qüestió generacional. Involuntàriament o no, la seua aportació al gènere no ha trascendit fora de les nostres fronteres, i com ja denunciava fa poc Rafa Xambó, la santíssima trinitat (aquells dos i Pep Laguarda) del pop valencià resulta totalment desconeguda a la joventut obrintnazi de hui en dia. Però bé, sempre esteu a temps de carregar la mula…
Per cert, i quin gran baterista s’ha perdut per a la nostra història del rock!?
Em faig venir bé el títol de la reedició del magnífic llibre de Joan Francesc Mira per parlar de la reedició a la qual fas referència i d’una altra que ve a tomb. En aquests temps de presumpta agitació social (a vegades em ve una soneta…), un bon refugi és la música, on sempre es guanya i mai no es perd. Dic això perquè al record del Juli Bustamante i del Remigi Palmero, és just afegir l’enorme disc "Brossa d’ahir" publicat durant aquells temps per en Pep Laguarda, que es va reeditar l’any passat en una bonica caixa de cedés. Per als col·leccionistes, l’edició en LP que es va fer en el seu dia es paga a les fires del disc a 300 euros. I val la pena.
Salut, Vicent
Albert
Hola Soc un cantautor anglo-Catala que no pot aconseguir cancons del Remigi Palmero per fer versions…Seria molt car el comprar els albums i enviar-los a Anglaterra.
Sisuaplu, appreciaria si algu pot enviarme un CD amb els discs del Remigi i els dels autors de sota perque pugui fer versions aqui dalt.
Xavier Panades I Blas
55, Marksbury Road
Bedminster
Bristol BS3 5JY
England (EC)
PAU RIBA – "Taxista" o els Lps -Dioptria, Amarga Crisi
OVIDI MONLLOR – "La Fera Ferotge"
REMIGI PALMERO (Pais valencià)
GERARD JACQUET (Roselló – Catalunya Nord)
JAUME SISA – "Qualsevol nit pot sortir el sol", "El fill del Mestre", "L´home estatic"
PERE TAPIES -"El senyor canons"
ORIOL TRAMVIA -"Bestia"
altres cantautors RAMON MUNTANER, QUICO PI DE LA SERRA,
més moderns ALBERT PLA o ROGER MAS
pots buscar també "els setze jutges" o el "grup de folk" que agrupaven a varis cantants als anys seixanta
bé…